VULL VOTAR

wpid-dsc_0104.jpg

A veure…no sé ni per on començar… estic molt contenta d’haver participat a la V , molt i per diferents motius, però abans d’exposar-los m’agradaria explicar una mica els antecedents, perquè tinc sentiments contradictoris.

No sóc independentista, no ho he sigut mai, no sé si ho seré mai. No, tampoc sóc espanyolista, no ho he sigut mai. I suposo que no sóc cap de les dues coses per les mateixes raons, perquè em van educar explicant-me que en primer lloc sempre hi ha les persones, després el pam de terra, la frontera i la divisió administrativa, mentre que alhora m’inculcaven l’amor al meu país, a la meva cultura i a la meva llengua, de petita vaig entendre, i és d’aquelles coses que dubto que mai pugui canviar, que el significat de país va molt més enllà del d’estat, com a ens polític.

Vaig créixer sentint-me catalana, sentint que formava part d’un Estat espanyol que  reconeixia la nostra idiosincràsia i, sobretot, la respectava, però també em sentia europea, molt europea i sobretot molt mediterrània, els viatges de joventut a Itàlia i Grècia em demostraven que potser la llengua no era la mateixa però la cultura sí.

M’he fet gran, i veig que les coses no són tan inamovibles com em pensava, i que el respecte i reconeixement que durant la carrera em van argumentar amb lleis i sentències del constitucional esdevenien paper mullat en funció dels resultat electorals.

M’he fet gran, i he vist com el meu antic partit de referència no ha sigut capaç de defensar el reconeixement i el respecte, i la concepció d’igualtat del meu país respecte l’Estat. I no defensa, ni amb vehemència ni sense, la capacitat de decidir, l’exercici directe de la democràcia i que s’escuda en unes lleis aprovades pel mateix mecanisme que es demana, el dret a votar, convertint-se en un peix que es mossega la cua, un cercle viciós d’impossible sortida.(i ja no parlo d’altres partits…)

M’he fet gran, i estic convençudíssima que si des de la resta d’Espanya, i sobretot dels seus governants,  la reacció a la voluntat de votar del poble català no s’hagués vist com una amenaça, no s’hagués atacat de la manera més rància possible   i no s’hagués traslladat el missatge dia darrera dia de no estar Catalunya en un pla d’igualtat sinó tot el contrari. Que si s’hagués actuat tal i com ho fa el govern del Regne Unit, si hagués sigut així, avui Barcelona no hauria estat plena de gent i segurament no parlaríem del 9N com a “dead line”, i en cas de votar ja veuríem amb quin resultat.

Personalment el què més em preocupa, i no ara, sinó fa molt de temps, els del meu voltant ho saben perfectament, és la gestió emocional de tot plegat, perquè desenganyem-nos, frustració n’hi haurà i molta, per un costat o per l’altre, si no es permet votar, si no es poden complir fites marcades al calendari, si es fa sentir la gent exclosa, si s’etiqueta, si es tenen actituds sectàries… i em preocupa perquè la factura d’un trencament emocional té un cost molt elevat i sobretot de llarga durada.

Crec que una majoria més que considerable de la població ha manifestat any rere any la necessitat de fer sentir la seva veu, i jo tinc ganes de dir-hi la meva, i tinc ganes de saber què pensa realment la gent, per saber on som, per saber on volem anar, per construir…així és la democràcia…ara com ara el sistema de govern més just que es coneix, més respectuós i més igualitari.

Estic molt contenta d’haver anat  a la V , perquè VULL VOTAR, i em vull treure el barret i felicitar a la impecable organització, perquè hi havia persones de tota condició, de tot arreu, amb la mateixa voluntat, la de manifestar-se democràticament. Ningú m’hi ha arrossegat, ningú m’ha convençut per anar-hi, és una decisió que he pres soleta, després de molta reflexió, i sí continuo sense ser independentista, però tampoc espanyolista, sóc catalana, i em sento molt mediterrània i molt europea…i ciutadana i m’agrada pensar que sóc lliure i tinc tot el dret d’expressar-me i dir la meva, al carrer, al blog i a les urnes…

I no, tot això, no em fa oblidar que els darrers anys ens han retallat drets que consideràvem segur i sòlids i va costar suor i llàgrimes que es consolidessin, i sóc molt conscient que vivim una de les pitjors crisis del darrer segle, financera, econòmica i social… i que cal que cada dia ens mullem i ens mobilitzem per la seva defensa, i tant de bo, quan hi hagués una defensa tan fervorosa de l’educació i de la sanitat…perquè realment el què ens farà lliures és tenir una bona salut i encara més una millor educació.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s