-
K1
L’indret amaga el recorregut lent de la paraula,ordre – li’n diuen.Jo només hi veig geometries fràgils,piles carregades d’instants plens d’altres pensaments,i el clinc dels platsi el frec amb la fusta,i l’ai del tacte amb l’escantell. Em duu a un somni recent,frondós, confús, amarg i dolç.Un món on desbastir-nos.
-
Símbol
Indiquen la ferida,les senyals compostes,pedra, cartró, grafit.El símbol que multiplica,el núvol esfumant-se,i la font tant buida.Gravitar damunt la pila,sense tel, sense sostre,i deixar-se caure.Una vegada i una altra.Esgarrapar l’escorça fins la resina i respirar-la.Un dia plorarà la fusta.
-
Ets
No ets d’on ets, ni on ets,ni ets d’on vas.Ets més aviat lloc,un lloc amb una carreta on arrossegar tot allò que ets,arrossegar tot allò que no ets,allò que no fores,allò que no seràs.
-
Posar el cor als ulls
Deu ser la lluna plena, o que tinc el dipòsit ple fins dalt, perquè les emocions em sobreeixen i cada mirada es converteix en un connector màgic que em transporta d’un lloc a l’altre del meu imaginari, ple de memòria i somnis. Com recollir petxines un matí assolellat d’hivern, amb el convenciment que una vegada…
-
Només les flors
Només les flors, ni el cel gris, ni el vent fred. El dolor d’Ucraïna –. Sostenir la flor, sostenir el patiment. M’afligeix la sobreposició d’imatges, els mars roses dels presseguers florits, l’abisme enrunat de la barbàrie, les onades verdes dels camps de blat i el comptador de vides que no els veuran segats. Només les…
-
La mà molla escolta el lament antic que la font canta
Has deixat d’intentar entendre el murmuri de la gota quan s’endinsa a la pica plena d’aigua. Has comprès, finalment, que el misteri està en tot allò que s’amaga darrera la paraula. La mà molla escolta el lament antic que la font canta.
-
finlàndia
T’han llegit des de Finlàndia, diu en WordPress. O no, ves a saber, que el lloc ja no és allò que era, una certesa. I llegir, llegir potser tampoc. Han entrat al meu blog des de Finlàndia, hauria d’haver escrit . L’excepcionalitat, ara, és que algú entri al blog. Que ho facin des de Finlàndia…
-
Artifici
Cerco la certesa dins l’artifici,conscient del límit,conscient de l’infinit. Cerco el silenci inconscient de la certesa. Cerco el plaer de l’instant on esclata l’artifici.
-
Ítaca es nunca | Cristina Falcón
Ítaca es nunca, es el título que Cristina Falcón da a su tercer poemario publicado por la siempre acertada Editorial Candaya. Que junto a Memoria errante y Borrar el paisaje, forman una trilogía que recomendaría leer de forma conjunta, a riesgo de quedar heridos de bella tristeza. En Ítaca es nunca, Cristina continúa el diálogo…
-
Caldrà…
Caldrà creuar tota la tardor, i el llarg hivern. I procurar no endurir-se massa, ni estovar-se gaire, ni deixar que es perdi ni una engruna d’alegria. Caldrà observar el cel, i mirar-nos als ulls, i obrir el cor i abraçar les mirades, i no permetre que cap màscara ens ofegui la veu, ni cap por…
-
Presentació de l’exposició d’Abdellah Ahaddaf
Abdellah Ahaddaf presenta els seus darrers treballs a l’Església Vella de Mont-roig del Camp, organtizada pel Centre d’Estudis Mont-rogencs, es podrà visitar fins el dia 31 d’octubre. L’Abdellah Ahaddaf, va néixer al Marroc l’any 1968, i tenim la sort que viu i pinta a Sant Pere de Riudebitlles. Va començar els seus estudis artístics a…
-
Cada gota
Que cada gota sigui la darrera gota. Que cada darrera gota sigui la primera gota. Que cada primera gota sigui especial i única. Que cada gota, única, sigui un oceà ple de vida. Que cada oceà ple de vida, sigui la gota que fa vessar el vas. Que el vas vessat sigui la pròpia consciència,…
-
LA NOVA HERA*
Camina seguint el rumb imposat pels seus pensaments. Ho fa a desgana, com si l’obligués algú que no sap qui és. S’atura al semàfor, tot i que no circula cap cotxe, esperant parsimoniosa el color verd. No té cap pressa. De fet, pensa que si el semàfor no canviés de color probablement es quedaria palplantada…
-
Insomnis – setze.
Revé amb força la comprensió, la magnitud assenyala la transparència, la inconscient necessitat de rebaixar la peculiaritat, vestir-la amb pesos cosits a les vores. Negar-se en l’onada plana, confondre l’asfíxia amb l’ofec. Tantes capes tretes, i encara tems el foc de la lletra. El crit, sec, mut, et deixa plena de lloc. Bereneràs cireres,…
-
Diari: collages, poesia i entusiasme.
En aquests temps de discussions estèrils, de judicis impossibles, de llibertats empresonades, d’amenaces tangibles de retrogradació de drets, en aquests temps, també, de petites esperances. En aquests temps de gent disgustada, de gent enrabiada, de gent que odia, en aquests temps encara hi ha persones que utilitzen les xarxes per donar aire, llum i…
-
brots
Broten de la terra interior, haurien de ser verds però són incolors, la fàbrica fa dies que és tancada, es va acabar el combustible i no pot crear els pigments. El Sr. Elies diu que no passa res, que en qualsevol moment podrem posar-los-hi, que el més important és que trenquin la llavor i…
-
Diari: en sentit contrari
Ahir ben d’hora, vaig creuar-me amb un home gran, de força més de vuitanta anys vaig calcular, anava amb un bastó que l’ajudava a fer cinc saltirons per avançar cada vegada que reunia la força suficient. A l’altra mà hi duia un petit ram de flors de camp, el meu cap va somriure pensant…
-
L’hora
Encara compto el temps, batibull de metamodels vitals on visc submergida. Tinc un bocí lliure, sense caducitat, sense referents, sense límits. Aquella part que toca la pell dels invisibles, dels ancestres, dels desertors, dels finits abans d’hora. L’hora sóc jo.
-
Dike
Ens aguantem damunt estructures inestables, esperant surar durant la caiguda. Les togues – corbs- auguren presagis, desvien paradigmes, volant, cadascun, en el seu trosset de cel, partit tal i com ho faria un mirall. Els semidéus, amb la raó presa, faran contrapès, trencant l’escultura de la deessa. Tot era un miratge, o un eufemisme.
-
Insomnis – quinze.
Lladres contorsionistes, foraden parets mitgeres, rasquen encofrats buscant l’espai atzarós que els dugui directes al tresor. Il·lusos deixaran un rastre de vòmits, que els insectes (des) cobriran. L’objecte reclama el tacte que vol, i l’anomena tresor.