Alè de cel

Un alè de cel és una planta de flors minúscules i precioses
Un alè de cel és una ciutat de llum mediterrània
Un alè de cel és una casa rosa
Un alè de cel és una llibreta amb rutes i pàgines en blanc
Un alè de cel és un llibre de murmuris i una incial
Un alè de cel és un llarg passeig
Un alè de cel és Mahler, Madeleine Peyroux i Dhafer Youssef
Un alè de cel són parets pintades de colors, són antigues mitgeres, són fonts i esglésies
Un alè de cel és un taula parada i una cuina il·luminada.
Un alè de cel són museus, quadres, galleres, octubres…
Un alè de cel és espigolar uns dies a la virtualitat
Un alè de cel és una posta damunt l’albufera
Un alè de cel són llibres, llibretes i poesia
Un alè de cel són cametes, d’aquelles i de les altres.
Un alè de cel és una ciutat que clama
Un alè de cel és un riu que ja no passa
Un alè de cel és un jardí botànic on les portes mai no es tanquen
Un alè de cel sou vosaltres, els tres.
Gràcies, de debò, milers de gràcies, com milers de floretes que alenen al cel.