DE(SOLA)ADA

andre kertez roba estesa

André Kertész

No parlaré de mi,
us confondré tota l’estona expressament,
no vull que sapigueu que sóc una dona trista,
no vull que sentiu les meves llàgrimes canonada avall,
no vull que vingueu a eixugar el meu cos de marbre.
No parlaré de mi i malgrat això no callaré,
parlaré de principis,
d’il·lusions col·locades l’una sobre l’altra,
us confondré perquè seran miratges.
Us parlaré també de viatges arreu del món sense moure’m de casa,
i em creureu com creieu tot el què surt de la meva veu càndida,
ara ho puc veure i no m’espanta,
¿On érem aquells dies feliços?
¿Per què no els vam filmar tots per anar-los passant en la foscor d’avui?
¿Pensàvem que la felicitat era indefinida?
Il·lusions d’il·lusos.
Em veureu sempre amb el somriure i la mirada alta,
em veureu passejant acompanyada ¿i què?
tot serà una mentida,
Ara us queda no creure res,
jo sóc al mig,
gronxant-me
com tu
i com tu
i fins i tot com tu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s