L’HOME DE LES FLORS XI

XI – PILAR I ANTONI

– Hola Antoni.

– Hola, hola (li fa un petó a cada galta)

– Et va bé si seiem aquí.

– On vulguis.

– I la Francesca com està?

– Com sempre, les seves coses…au va Pilar, al gra, em tens molt intrigat “t’haig d’explicar una cosa molt important…”

– és que no sé ni com verbalitzar-ho, ets al primer amic a qui li explico i no sé com reaccionaràs.

– ui quins misteris, no estàs pas malalta, oi?

– no, no i ara tot al contrari.

– Ahh, a la fi t’has enamorat.

– Just a la fusta!.

– El conec? no serà aquell pallús de veí teu?

– No tranquil, però si que coneixes la persona amb la que estic.

– Estàs? això vol dir que va de veres!

– Sí, això sembla, de fet anem a viure juntes aquest cap de setmana.

– Juntes? centrem-nos Pilar, m’estàs parlant d’una amistat o de parella?

– De fet és una amistat de qui m’he enamorat.

– Una dona?

– Sí, una dona.

– Ahh.. (es passa les mans pel cap des del front cap a darrera).. i tot bé?

– Estupendament, bé! no m’hagués imaginat mai que pogués tornar a sentir el que sento, mai.

– Però a tu les dones t’agraden? no en tenia ni idea

– Ni jo Antoni, ni jo. Tenia clar que ella m’agradava però reconèixer fins aquest punt m’ha costat molt de temps, i mira el sentiment es veu que era mutu. Torno a estar com quan tenia 20 anys…flotant, tot és fàcil, no hi ha baralles, no hi ha discussions, tot és alegria..

– Noia, explicat així fas enveja i tot, tot i que a mi crec que mai m’atrauria cap home, però reconec que amb la Francesca ha desaparegut tota passió i cada dia em pregunta perquè continuem junts, a vegades crec que per pura comoditat…ai perdona, tu m’expliques alegries i jo penes, a avui estem aquí per tu!

….

Després de dinar i fer el cafè s’acomiaden amb la promesa que el proper serà a casa d’elles, abans de marxar la Pilar li dóna la rosa, ell es queda estranyat però ho atribueix a tot el moviment sísmic que està visquent, i per tant l’agafa per educació i pensa que ja li donarà a la Francesca.