BOIRA



A l’aixecar la persiana, ja m’ho va semblar, s’havia llevat humida i no precisament per un sobreescalfament nocturn. Així que vaig sortir del portal s’afanyà a abraçar-me i  m’embolcallà,  tal i com només ella sabia fer, d’aquella manera que impossibilita l’escapada, torbant-me la mirada, apaivagant qualsevol llum encesa per fugir de les seves besades i mantenint-me hostatge d’un fred que calava fins a les parts més íntimes. Deixant clar que l’única manera possible d’escapar-me’n era precisament fent-li el salt cap al vent, ai si la senyora boira no fos tan absorbent...
Anuncis

6 thoughts on “BOIRA

  1. Moltes gràcies Isabel, quina alegria veure't per aquí!!ai aquest icr…!ja saps que sempre t'esperaré amb els braços oberts!! i d'enveja gens ni mica, és l'escola dels orfes….una abraçada molt forta i espero que fins ben aviat!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s