in somnis – vuit.

bd4f5ac46cd897302672ef15898faf0c

Dibuixar la vida, en plena contemplació de la incertesa. Sabent-nos esquerda que crida or, sabent-nos or que bressola fractures. Fitar endavant amb la predictibilitat del marciment, i deixar que sigui el vent o l’aire qui ens arrenqui de la branca, qui ens adormi damunt l’onada o a l’ull del remolí. Reconèixer que ja no valen excuses, ni dilacions, que les arrels treballen enyorades de sol i ombres, de cures ancestrals. L’unic cant que arriba és el del missatger: el silenci escup notes desafinades. Obrir bé les fulles, com qui somriu, atrapant vols d’insectes secrets, expulsant destijos perquè algú altre els bufi i ens retornin la ales de les papallones perdudes. Inhalar l’ara, sense exhalació.

Anuncis

in somnis – set.

Daria petrilli 3
Daria Petrilli

Fugacitat,
l’únic límit és l’ésser:
l’ofec immediat a cada intent de treure el cap fora.
Viure contra la vida quan la vida és mort.
Paraules,
records d’un tacte fos.
Ni fred, només la inconsistència del buit.
Fins i tot he intentat altres metzines[L’olor del vertigen m’ha bufetejat]
Mira’t, ni el color dels teus ulls saps dir-te.
Que el silenci deixi de cridar,
desitjo.
Un braç, dos, tot.
M’aturo aquí, ara.

Despertar. Respirar flors.

xarxes…

9166f980d14077310e9e1485737ae3f8

Les xarxes ens les construïm nosaltres mateixos, som les nostres pròpies aranyes que anem filant i construint una teranyina que ens protegirà de les caigudes que ben segur patirem. Són els fils amb els que ens anem envoltant els uns als altres, fils multicolor, cada un amb un significat, cada un amb un sentit. Fils que resseguirem per mil i un motius, curiositat, afecte, feina, interessos comuns, plaer. Fils que neixen amb nosaltres, com els familiars, i fils que anem generant durant la vida, els fraternals, els professionals, els reals, els virtuals. Dependrà de les habilitats i caràcter de cada ú, que els fils siguin més o menys, més gruixuts o més prims, de més durada o de menys, n’hi ha d’efímers i n’hi ha que acaben essent de ferro de tanta solidesa, essent important que no perdin mai la mal·leabilitat. Ai, però, no hem de perdre mai la nostra consciència d’aranya, perquè si ho fem ens acabem convertint en un insecte atrapat en la nostra pròpia teranyina, i serà la mateixa xarxa que hem construït la que ens ofegarà. Els fils els teixim a voluntat, i quan comencem a notar que ens premen massa fort, hem de ser capaços d’allargar-los, i en casos extrems de treure les dents i serrar-los, deixar que es desfaci un vincle que ens immobilitza, que ens impedeix seguir teixint o ens provoca que utilitzem un color que no és el nostre. També pot passar a la inversa, notar que algun fil teixit de cop el trobem trencat per algú altre, no passa res, tota aranya és lliure de fer i desfer els seus fils, l’important és fer saber per què ens ofega cada fil, per què en molts casos només utilitzant un altre patró el lligam pot continuar existint. En alguns casos, molt pocs, ens poden voler com a simples insectes amb els que alimentar-se, i no, aquí cal treure l’aranya que duem dintre i alliberar-nos. L’important, és no defallir, no deixar mai de filar i de teixir i de reconèixer i saber que tota xarxa pot ser trampa i alhora tot un univers per recórrer i ser.

IMG_20170912_110240_718