comiats

Gyorgy Kepes

Gyorgy Kepes

 

Estic estirada al llit, vaig deixar la persiana entre oberta de manera que la primera llum del dia es filtra a través dels foradets, alço els braços i jugo amb les mans, projectant ombres a la paret. Semblo una ballarina, tinc les mans primes i elegants i el gest és suau i harmònic, sempre m’he demanat perquè no tenia aquesta gràcia la resta del meu cos. Ara ja sé que és indiferent, que me l’he d’estimar el meu cos, per poc gràcil que sigui, de fet ja ho estic fent.

Ell és a la dutxa, m’aprofito dels darrers minuts de llit, ocupo el seu espai intentant absorbir la seva escalfor, la seva olor, sé que no ens tornarem a veure, ell encara no ho sap. El dia que ens vam conèixer em va dir que no m’enamorés d’ell, m’ho va repetir dies i dies fins que li vaig dir que callés. Me n’he enamorat.

El sento xiular, és un home que a la nit no ronca, és d’agrair. Ahir vam tenir una conversa trista, i ha dormit tota la nit agafat a mi. Part de la conversa era sobre una altra dona. Ara sóc en un pou, trist i fosc, ell encara no ho sap. Surto del pou, esmorzem plegats, però no puc somriure. Ell diu que l’enamora el meu somriure.

Al marxar m’abraça fort, molt fort. Jo també. És la darrera abraçada.
Torno al llit i caic al pou.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s