bressol…

img_20161016_230624.jpg

 

L’observo,
m’observa,
posa un rap,
l’escolto.
M’altera.
Demano silenci per calmar
l’esglai que martelleja la memòria,
ell, en canvi, necessita
l’estridència aliena per oblidar
el què no recorda.

Que fàcil seria que es fes petit
i tornar-lo a bressolar.

Que fàcil seria fer-me petita
i que em tornessin a bressolar.

Busco barca,
unes mans titàniques que gronxin
una nit sense malsons,
filar onades recosint el set.

Anuncis

la soledat

ocells

Tramunta l’aire dins del cap,
estols de pensaments en vol coreogràfic,
marejo el vertigen.

Xiclets de dinamita allà
on la pell encara duu petges d’altre,
fer-les inesborrables per l’esclat,

així, recordar pel tacte,
alliberant espai a la memòria immediata
i gaudir – la soledat –

apagallums

angela-petsis
Angela Petsis

 

Ara sí, l’és, el moment propici
-el que puc, no ens enganyem-
d’enterrar-te en cel de xiprers
i oliveres.
Ha calgut:
el gra de sorra en caiguda reincident,
un fraternal alè dolç i alat,
posar ordre al desgavell
– rellegint-me tota –
sotragant-me de vida.
M’observa el falcó en vol planer.
No em premen mans inertes,
sóc apagallums de desig bufat.

sirenes…

john_william_waterhouse_a_mermaid
John Williams Waterhouse

 

¿Quin déu (minúscul) has cregut ser? ¿Quin parnàs has habitat fins ara? Sents rumors d’un blau mediterrani i et creus haver-lo conquerit amb la banya perduda de víking. Hauries de posar-te el cargol de mar a l’orella i fer-te teva la reverberació, potser fins i tot sentiries el cant d’un sirena que encongit no seguiries. ¿Que no saps que els déus de debò saben respirar sota l’aigua i no tenen por de les sirenes? Pobre neci que abastes els fils dels que t’envolten. El dia que et descusis els ulls sabràs que els fils només et lliguen a tu. Les sirenes tenen ales.