l’absència

alexey_ezhov_

Alexey Ezhov

De nit, quan tothom dorm, l’absència enfila el meu carrer tranquil, de blocs alts i plens de finestres, poblat d’un silenci només trencat de tant en tant per les rialles alegres de la jovenalla que torna a casa, pels talons d’una dona que camina esporuguida, per les rodes d’una maleta que poques hores després volarà mar enllà, pel plor d’un nadó amb el son canviat, pel plaer d’una parella que xiscla el seu amor i per les gates que miolen el seu zel. L’absència, inalterable, s’enfila per les totxanes del meu edifici, fins al penúltim pis, sap perfectament quina és la finestra que, oberta de bat a bat, sembla esperar-la, entra enmig del son i s’estira al meu llit, darrera meu, cos amb cos. L’absència sap el moment precís en el que s’obre la porta que l’espera i en creua el llindar sense dubtar, allà es transfigura, esdevé objecte, carícia, mirada, paisatge, cel, caiguda, mur, va del tangible a l’intangible, fum, melodia, idea, pell esquarterada, mans que m’acompanyen, animals sense dentes, dents sense boca, peus que es creuen cors i pensaments perfectes… però… quan el somni es trenca, l’absència, covarda, fuig corrent carrer enllà. Tornarà de nit, quan tothom dormi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s