Primavera

wp-1458555377244.jpeg

 

Les flors ploren al (re)néixer
Solstici futur
m’omples la cara
de papallones blanques

l’olor dels pètals
m’abraça càlida
besos verd aigua

contrallum de temps
– distància –
xiuxiueges des del niu
branques imaginades

coberts pel mateix blau
els núvols viatgen
-sense condicionals-

la mirada engoleix
els interrogants
d’un hivern clos
desperta el tacte

les flors ploren al (re)néixer
papallones blanques

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s