Superhome

 

 

Els dits dels peus penetren la terra càlida, xuclen minerals, aliment profund, segles sedimentats corren venes amunt, directes al cor, li recorden que l’amor ja el duia dintre i se li farà remolí que exhalarà i li creixeran ales invisibles i en ple vol allargarà els dits de les mans i tocarà el cel, i en aquest doble tocar, d’arrels i estrelles, esdevindrà cec i sord, i ja no li caldran paraules.

Anuncis

Primavera

wp-1458555377244.jpeg

 

Les flors ploren al (re)néixer
Solstici futur
m’omples la cara
de papallones blanques

l’olor dels pètals
m’abraça càlida
besos verd aigua

contrallum de temps
– distància –
xiuxiueges des del niu
branques imaginades

coberts pel mateix blau
els núvols viatgen
-sense condicionals-

la mirada engoleix
els interrogants
d’un hivern clos
desperta el tacte

les flors ploren al (re)néixer
papallones blanques

vella europa

TOPSHOT-MACEDONIA-GREECE-EUROPE-MIGRANTS
 DIMITAR DILKOFF

 

Vella europa ¿què t’han fet?
Creus de filferro t’envolten l’ànima
¿on és la teva panxa acollidora?
¿com has alletat als teus fills que es creuen hereus d’un destí suprem?
vella europa,
platges negres,
portes cegues,
podries ser qualsevol de les dones que corren amb les criatures a les mans,
vella europa,
¿i el nens?
¿i els joves?
¿i els vells?
¿no has viscut prou per saber que els murs mai han sigut cap solució?
¿no recordes que els èxodes t’han foradat les entranyes?
¿no recordes que les mares acollim, sigui quin sigui el país on han alenat per primera vegada els nostres fills?
vella europa, sacseja les consciències d’aquells que parlen en el teu nom, recorda’ls-hi que un dia fores raptada.

oh nena! (oda a una princesa)

image

Deixa’m el peu nena,
la sabata et podria encaixar,
oh nena,
sembla feta a mida,
quina alegria més gran!
Serem parella uns dies,
després passarem per l’altar,
viurem en una caseta,
arribaré cada dia tard a sopar .
Oh nena,
l’amor és això,
princesa dels meus somnis,
un home que t’adori
i et porti a ballar.
Oh nena,
tindràs el menjar a punt
i jo et diré que bo que està,
t’abraçaré i et duré fins al llit,
i farem l’amor sense parar,
et faré dues criatures
que amb la feina podràs combinar,
somriuran al seu pare
quan estiguin esmorzant.
Oh nena,
ets la mare perfecta,
pugen nets i sans,
anirem de vacances
allà on tu voldràs.
Oh nena,
que bé que ho fas,
m’agrada aquest somriure
quan arribo tan cansat
i t’explico fil per randa
tot el que m’ha passat.
Oh nena,
fa dies que estàs seria
dius que no et sé escoltar
perdona’m és cansament de la feina,
massa responsabilitat,
deixa’m besar-te la cara i
abraçar-te mentre fas el dinar.
Oh nena,
avui estic esgotat,
porta’m una cerveseta
que miro el
futbol des del sofà.
Oh nena,
avui no vindré a sopar
i potser tampoc demà,
tens camises per planxar,
el pati està malendreçat,
els nens són maleducats,
i ja no et deixes ni tocar.
Oh nena,
no sé pas que t’ha passat,
tens arrugues i estàs vella
i somriure has oblidat.
Oh nena,
ningú et truca
ni l’amistat has sabut cuidar,
ara estàs ben sola,
no sé pas que t’ha passat.
Oh nena,
no et puc suportar,
la sabata ja no t’encaixa,
potser hauria de marxar.

Oh nen,
Sí, vés, encaixa-la
a alguna altra,
a veure si et sap parlar
més clar,
que a mi m’han sortit ales
i ja començo a volar.