cum laude

Ouka leele
fotografia de Ouka Leele

 

dies de dur-la callada
tel de mortalla,
l’he presa la tristesa,
l’he après el dolor,
contenció futura de l’alegria,
he fet fins i tot l’examen,
mestres benvolents
lliçó fàcil,
passaré per secretaria a recollir
el títol – la vida

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

corcs

img_20160224_020437.jpg

 

fusta corcada
ferro rovellat
llana pudenta d’humitat
fruita florida
flor pansida
somrius- camines-cantes
mires- llegeixes- parles
escoltes
abraces
sovint virtualment
passeges una gossa que no és teva
però t’estima

Si fossis fusta: estaries corcada

pou

2016-02-09-01.41.13.jpg.jpeg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

He creuat el  llindar a destemps,
terres ignotes al tacte,
imatges volàtils
de coloms missatgers.

He reconstruït el temps,
sense alquimista
verda mel
amarga.

Vaig cometre
dues faltes.

L’una silenciosa
que m’obliga
a la reincidència diària,
com un mantra,
com un mantra.

L’altra ignominiosa
atenuada d’ignorància,
xoc frontal
d’ingenuïtat i espasa.

Reducció
humil
del jo.

Pou.