ESTIMAR L’AMOR – GIORDANO BRUNO

ORFE

Cada matí somiava amb el seu retorn. La solitud que sentia al centre que l’acollia, mai no la va compensar l’amor que els cuidadors li intentaven transmetre.

L’atenció entusiasta de la Clara i l’Andrea i de la resta de personal era sincer. Però no pal·liava el dolor per la manca d’afecte d’uns pares desconeguts i absents. Tampoc tants petons i carícies carregats de tendresa.

Un noi orfe. Una ànima en dol. Un cor somort.

Només l’immens amor a uns pares misteriosos, anònims, el permetia seguir creixent. Vivint. Mantenir el cap despert i un bri d’esperança, àdhuc de felicitat. Els anys van passar. Mai apareixeren. De fet sempre ho va saber.

Ara ho recorda. Setanta anys després, la vida s’apaga i encara espera. Espera i estima a qui mai va conèixer. En el darrer instant de vida, pren consciència de quelcom màgic. Ha estat l’amor que sempre els ha professat, el que li ha permès sobreviure a la seva absència. I els ho agraeix, sense retrets, amb un darrer somriure ofert a la eternitat. I a ells.

Giordano Bruno

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s