El temps

wpid-img_20131129_123153.jpg

El temps dolç,
agre,
àcid,
sense frontisses,
àrid o xopat
de monsons salats,
no és mai neutre
ni de gelatina.

L’entaforem dins d’un pot,
hermètic,
comptador de sols perduts,
de llunes foses,
no és mai neutre,
és ben roig
o ben boig
o farcit d’onades blaves,

Defensat
amb puny alçat
o fent cassoleta
amb les dues mans,
és melmelada
i camins oberts,
flors mortes
i assedegades.

Mai és neutre, el temps,
deixa solcs
i taques,
taques de rovell.

Anuncis

HELSINKI

Helder Reis
Helder Reis

Sóc a l’aparcament de l’aeroport, els nervis m’han fet sortir massa d’hora, escolto la ràdio, informen d’un accident d’avió, de l’avió que venia d’Helsinki, ell venia d’Helsinki, ha explotat a l’aire, no ens queda res, causes desconegudes, ho investigaran, buscaran les capses negres, sabran què ha passat, ell no arribarà mai, ningú sap que ens estimàvem, no érem res ni ningú, dues ànimes perdudes a la virtualitat. No puc plorar-lo, no sé on plorar-lo. No recordo qui sóc, no sé qui sóc. No puc moure’m, sóc incapaç de res. Tanco els ulls, somnio tot els somnis d’aquests darrers mesos. Obro el mòbil i llegeixo les darreres converses, no som ningú, no som res, una ombra darrera la pantalla, començo a plorar, al principi a poc a poc, després desconsoladament, crido, m’enfado, em calmo, torno a plorar. És injust, no l’he vist ni una sola vegada, no m’ha tocat mai, no l’he tocat mai. Me’n vaig, sóc incapaç d’anar a preguntar res, no sóc ningú jo.

Les teves paraules

LES TEVES PARAULES 

M’hi refrego, com una gata en zel,
les utilitzo d’escut i d’ombra,
d’esquer pels somnis.

Les allargo i m’hi embolico per dormir
un son etèriament etern,
del que només em podrà despertar el tou dels teus dits
resseguint-me els canells.

Les cuinaré senceres dins l’olla dels meus grills,
domesticats sense autorització,
que callen quan t’apropes
i me les cruspiré amb un cruixent de culpa
per no resistir els embats del remolí que em provoquen.