flor

roger van dongen anemona coronaria

Roger Van Dongen

Necessitaria, ara,
que m’arrenquessis d’arrel,
ara,
que m’espolsessis tot allò que no m’agrada,
no!
tot allò que no m’agrada també sóc jo.
Necessitaria que em posessis en un gerro ple d’aigua,
vora la finestra,
vora el sol,
i m’oloressis,
m’oloressis intensament,
i quan ja fos una dona flor
em despullessis dels pètals,
un a un ,
i em veiessis tal com sóc,
perquè només llavors
me’ls tornaries a col·locar,
un a un,
em retornaries l’olor,
em trauries del gerro,
em tornaries a plantar,
i m’observaries per primera vegada,
(Clar que ens podríem estalviar tots aquests passos si ens miréssim directament als ulls)
i ens desplantaríem junts
i ens oloraríem
i ens arrancaríem els pètals
un a un,
però no aniríem al gerro,
no,
aniríem a la finestra
i esperaríem el vent.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s