NOTES: som el què som

arbre
Alguns dies tinc la sensació que algú mou els fils de la meva vida, en un sentit positiu, i no parlo de divinitats ni éssers superiors. Parlo de quan sense saber com t’arriba allò que necessites, mai tot, perquè el tot és impossible i inabastable. Petits detalls o paraules que acaben donant sentit a un núvol de pensament en espiral que fa dies que habiten en el cervell. A vegades són fins i tot diverses les fonts, cada una en el seu punt just.
Som això, oi? Éssers que ens ajudem els uns als altres, sobretot quan l’ajuda no és demanada d’una manera conscient i quan t’és oferta amb la mateixa inconsciència, quan això passa i me n’adono (estic segura que moltes vegades m’ha passat de manera inadvertida) ho celebro enormement, perquè sóc conscient que amb cada persona creixo i aprenc i amb cada connexió vital encara ho faig més.
Dec viure moments molt especials perquè darrerament tinc la sensació que aquestes coses em passen sovint, tan que sovint que no tinc temps d’endreçar-me.
Avui m’han tornar a dir que sóc transparent, que el meu estat d’ànim és fa palès en cada comentari, en cada fotografia que comparteixo… en sóc conscient i quan m’ho diuen penso que hi he de posar remei, que tanta paret de vidre no pot ser bona sense cortines, però també arribo a la conclusió que sense xarxes socials pel mig sóc així mateix i que tot i haver-ho intentat sóc incapaç de fingir qui no sóc o de mostrar només una part de mi.
Sóc un ser complex, segurament més que molts i menys que molts altres, i molt dispers, segurament molt més que molts altres, això també m’ho recorden i m’ho recordo sovint, però també sóc així i limitar-me seria tallar-me alguna ala i es tracta de volar sempre.
Avui mateix, dia intens, de recollida, carretera i xocolata, de rialles i de llàgrimes, m’arriben un parell de missatges que em col·loquen en posicions antagòniques però ambdues jo mateixa, o potser ben mirat, tampoc ho són tant, d’antagòniques, potser són les dues cares de la mateixa moneda.

Som el què som,
som com ens veuen,
som com ens llegeixen,
som com ens projecten,
som les alegries dels altres,
som les llàgrimes dels altres,
som les ales dels altres,
les abraçades dels altres,
les necessitats dels altres,
els buits dels altres,
l’esperança dels altres,
som, en definitiva, el mirall dels altres,
de la mateixa manera que mirem els altres per
emmirallar-nos,
conèixer-nos i
saber-nos.
Som soledat i companyia,
som record i pensament,
som ritme i melodia
som plors i rialles,
som arbre i niu
som mirada i abraçada
i carícia
i paraules, som paraules…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s