anotacions mentals

stratos agianoglou

fotografia de Stratos Agianoglou

M’anoto,
mentalment,
que potser es tracta de no implicar-se mai més,
amb res ni ningú,
perquè quan arriba el dia de marxar,
de dir prou,
de dir no,
o de dir no puc més,
tot allò que hi va haver esdevé dolor.

Vaig aprendre a dir no,
d’aquella manera…

Quan dic sí,
(aquests sís, petits, perquè el sí absolut, no existeix)
m’agrada conservar-lo lliure,
i decidir on comença
i quan acaba.

M’obligo a recordar,
que el sentir sempre té dues cares
i el no sentir és l’absència de tot.
Que sense ferides,
sense lligams,
no hi ha passió,
no hi ha entesa,
no hi ha vida
i que de fet,
m’agrada que m’estirin,
i m’amanyaguin.
També ho faig jo.

Potser,
només es tracta de deixar-se estimar
deixar-se portar
deixar de resistir,
i dir sí
i dir no
i acceptar
i que acceptin.
Perquè aquest dolor,
amb el temps,
esdevé un material preciós,
que ens recorda tot allò que vam sentir
tot allò que vam ser.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s