IL·LUSIONS VENÇUDES

 

Van_Gogh_Vincent-The_Mulberry_Tree

La morera, Van Gogh

 

Es tapa la boca i el nas amb les mans plegades, recolzant els índexs en aquell punt on comença la concavitat dels ulls. La cara molla de tanta llàgrima, necessita reposar el cap, pesa massa, pensa massa, es diu.

Està esgotat, nota com la vida se li trenca com un vidre sota els peus, tot allò pel què va lluitar tant, la seva dedicació exclusiva a la pintura, la casa que tant li va costar, la dona, les dones, que mai va saber mantenir a prop, les filles que sembla que s’hagin esfumat dins les seves pròpies vides.

On és, es pregunta, tot allò amb què havia vestit la seva vida, aquella vida que se suposava perfecta, les exposicions a prop i lluny, la casa rehabilitada amb gust, els colors de les escales que anaven amunt, a l’estudi, a la cambra on havia sigut tan feliç, al terrat on havia ensenyat el nom de les constel.lacions a les nenes…

On és la dona? que feinejava sempre per la cuina, aquella cuina que feia olor de sofregit i de farigola i de maria lluïsa… La va començar a trobar a faltar molt abans que decidís marxar.

Després, els succedanis què deia ell, totes s’hi assemblaven d’alguna manera, però cap era ella. Ara ja, ni això, ja no l’atreuen les dones, només des del punt de vista de la tendresa, i de la necessitat de què algú l’abraci de tant en tant, i el sexe, esclar, però no per viure-hi. Com li agradaria que algú el tornés a il.lusionar. Viure sense il.lusions, potser és el que més li costa de pair.

Els quadres, són obscurs, ell ho intenta, comença amb colors clars, però mai els veu seus fins que la brotxa fosca fa el seu camí, sap que es calmarà, sap que tornaran els raigs de llum, sap que aquest desassossec anirà pausant-se fins assolir una mar plana on poder conviure inspiració i pors.

Sap que el banc es quedarà la casa, que ja no admeten més peròs ni més sisplaus, sap que ningú pot comprar quadres, a tot estirar algun, que li saldarà petits deutes contrets.

S’alça, el vi del got s’ha acabat, va al bany, es recolza damunt la pica i apropa la cara al mirall, es veu les arrugues al voltant dels ulls, ha envellit els darrers temps, s’observa la mirada vidriosa i els ulls envermellits per la sal de les llàgrimes, es diu que no pot ser, que ha de canviar d’actitud sinó res es resoldrà, si és que hi ha res a resoldre…

Final I

El van trobar a l’entrada de casa, assegut damunt el banc de pedra, semblava ben bé que hagués quedat adormit amb la boca oberta esperant que Psique sortís volant…

Final II

Es quedà sense casa, anà a un petit pis, afortunadament assolellat, i amb una sala d’estar gran que li feia funcions d’estudi. Uns amics li cediren espai a les golfes de casa seva per deixar-hi l’obra pretèrita i que no havia de menester.

Poc a poc tot es va anar calmant, les passejades vora el mar l’ajudaven, els quadres recuperaren la seva llum, anà venent el suficient per anar fent, sense grans alegries, sense grans tristeses. Un dia topà amb algú a qui li brillaven els ulls, s’il.lusionà, s’il.lusionaren.

Final III

S’empassà una ampolla de whisky en el temps més breu que això sigui possible, decidit s’alçà i amb precari equilibri agafa velocitat i saltà dins el darrer quadre pintat, queda allà, amb un somriure melancòlic, però al cap i a la fi un somriure.

Anuncis

One thought on “IL·LUSIONS VENÇUDES

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s