NOTES: EQUILIBRIS

balancin-de-madera-para-niños

L’equilibri, tan necessari, tan de bo existís un nivell, com el dels manobres, que ens ajudés a corregir cap a la dreta o cap a l’esquerra, cap amunt o cap avall. Fer castells diaris requereix equilibri físic i emocional, hi ha qui neix ben dotat, hi ha qui neix amb una mancança absoluta o el va perdent durant la vida, sobrecàrregues que fan que tot trontolli. El físic és el més evident de tots, el més senzill d’entendre, i de visualitzar-ne la solució. Els complicats són els emocionals, l’equilibri que ha de buscar un mateix, entre somnis i realitat, entre desitjos i pors, entre voluntat i mandra, entre dia i nit, entre més i menys, entre cor i cap, entre aquí i arreu, entre tantes coses… res no funciona sense equilibri, en l’amistat, en la parella, en la família, pot semblar que tot va bé, però si el pes només el suporta un, la cosa no s’aguanta i tard o d’hora es trencarà, cal un estira i arronsa; ara tu, ara jo; avui jo, demà tu; aquesta és la clau, com aquella atracció infantil, jo baixo perquè tu puguis pujar, jo pujo perquè tu baixis, potser hi ha pocs instruments tan pràctics per fer entendre als més menuts la necessitat de cooperar per aconseguir el mateix fi, però a vegades, dos no volen el mateix, en aquests casos caldrà valorar si els esforços d’un per fer pujar l’altre serviran per res, per alguna cosa més que per esgotar-lo i desanimar-lo, d’altres vegades, dos poden voler el mateix però a diferent velocitat, el ritme de cada ú és tan particular, tan íntim, tan difícil de fer entendre, i és que no parlem prou, ni amb nosaltres mateixos… i mirat de fora tot sembla tan fàcil. De dins, sovint hem de fer un trencaclosques, encaixar les peces del què sabem, del què intuïm, del què pressuposem, del què ens agradaria, del què necessitem, trencaclosques que entre dos i sense equilibri mai encaixarà, amb equilibri hi mancaran algunes peces, perquè som així, sempre mantenint-ne algunes tan íntimament amagades que sovint les perdem al fons del calaix, però en trobarem d’altres, d’aquelles que permetran un encaix, encara que imperfecte, que possibilitarà veure la imatge global de tot plegat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s