MANS

wpid-img_20141108_231934.jpg

Són nosaltres, són els altres damunt nostre, són passió i són ràbia, són tendresa i delicadesa, veuen, parlen, escolten, transmeten, acompanyen, allunyen, carreguen, dibuixen, modelen, palpen, acaronen, escalfen, ressegueixen, acullen, premen, calmen, bressolen, embullen, refreden, somriuen, ploren, riuen, estimen i inspiren…

 

MÀ DE NOIA

Durant molts anys vaig témer aquelles mans.
Es rabejaven sota la canella,
i una, balmada, es feia una escudella
si jo tenia set –les seves mans

que tant vaig estimar!-. Eren amants
la meva esquerra i la mà dreta d’ella.
Semblaven fetes de pell de parpella,
les seves mans de noia, sense guants.

Quan jo estava enfebrat, ella em posava
la mà damunt el front i, maternal,
l’hi deixava un instant; i era un regal

sentir al llit, en la fosca, que em palpava
-dits ensonyats- per saber-me a frec seu.
Aquella mà es va fer per dir-me adéu.

Jordi Llavina
Contrada

 

MÀ TALLADA

Talla’m la mà
que és tota teva,
i fes que la pell, la carn, les ungles
siguin aquest record antic:
una nena que esmorza,
sola, davant la tele.
Ara que la nit esquerpa
m’és un vidre tot de pors
i de desfici, tanca’m les parpelles
perquè no vegi tanta solitud i,
molt a poc a poc, avisa’m
quan vingui l’alba i recompongui els vidres
i les mans amb què ens lliguem,
desesperadament, a la llum
tèbia i amorosida de cada mot.

Francesc Parcerisas
Seixanta-un poemes

 

La imatge és de la Núria Tomàs

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s