LA CALCULADORA DE RISCOS

n5-world-wide-web-L-64cc99

 

 

Estava escarmentada, per això havia ideat una calculadora de riscos, al principi era una cosa rudimentària, la constatació de sensacions, però amb els anys havia tingut l’encert d’anar-la perfeccionant, fins al punt que el seu millor amic li havia fet un full de càlcul  en base a tots els paràmetres observats durant anys.

Així, quan coneixia a un home començava a calcular els riscos de la possible relació, tenia clar a partir de quina xifra patiria i a partir de quina havia de fugir-ne corrent, no li havia fallat mai, era una vacuna infal·lible contra els rius de llàgrimes i d’incomprensió.

A ella ja li havia passat l’arròs de formar una família, tot i que sovint discutint amb ella mateixa arribava a la conclusió que la canalla no li agradava i per això indirectament se n’havia escapat, però rarament en feia gal·la, al contrari, acostumava a funcionar millor el “ves, com que jo no he tingut sort…”, però quan veia les seves amigues sense temps, amb poques ganes de cuidar-se, sempre nervioses, sempre parlant dels nens i dels marits, a ella li sortia mig somriure que procurava dissimular.

Tot i que una cosa era haver renunciat, més o menys conscientment, a ser mare i l’altra quedar-se per vestir sants, perquè tothom sap que les parelles sense fills són les que més es cuiden i més s’estimen, no han de repartir amor i petons entre nens i nenes.

Però Afrodita no l’havia afavorit massa, havia posat un munt d’homes davant d’ella, i tot i que amb alguns ho havia intentat amb cap havia aconseguit conviure gaire temps i els darrers anys  amb el pes de la línia vermella que suposen els quaranta havia anat deduint que cada vegada seria més complicat, menys oferta al mercat o pitjor, més demanda.

També tenia clar que el temps vola i per tant no es tractava de malgastar-lo, i aquí és on la calculador de riscos s’havia convertit en una eina imprescindible en el seu dia a dia o nit a nit. Quan coneixia un home, o es retrobava amb algun conegut a qui el temps li havia atorgat una pàtina d’interès, inevitablement començava a memoritzar dades de les converses que tenien, a vegades quan li semblava que tenia massa informació corria al bany a anotar-ho tot en una petita llibreta que sempre duia al damunt. A l’arribar a casa introduïa totes les dades a l’ordinador “et voilà” en funció del resultat tornava a quedar, o no, amb la víctima de tot plegat.

Els paràmetres havien anat evolucionant, els primers eren els més evidents: intel·ligència, química, edat, elegància, simpatia, amabilitat, bellesa… després venien els menys habituals en un home: empatia, sensibilitat, delicadesa…aquí és on moltes vegades s’havia encallat, quan trobava un home que reunia aquestes característiques la majoria de vegades les dones no li interessaven gens ni mica, així havia conegut al seu millor amic, a qui no li va caldre sortir de cap armari perquè mai se s’hi havia amagat, era tan evident…però a ella li va costar uns quants cafès descobrir-ho… i és que sovint els desitjos topen amb la realitat.

Aficions: aquest era un aspecte molt important, ella era conscient de la importància de que cada membre d’una parella tingui aficions diferents, però esclar, depèn de quines pot suposar no tenir parella o veure-la poquíssim, per exemple un escalador o amant de la muntanya, s’escaparà sempre que pugui, a ella ja li agradava ja caminar però tampoc calia anar-hi cada setmana… un caçador, aniria contra tots els seus principis, un runner obsessionat tampoc, massa córrer l’atabala…la professió també  era clau, un músic, sempre estimarà més al seu instrument que a ella, un polític no té vida personal, un llibreter té el nas posat dins d’un llibre tot el dia, un periodista tindria curiositat per tot menys per ella, un addicte a la feina no el veuria, un gandul tampoc li interessaria…

Amb el transcurs dels anys va haver d’introduir a la calculadora de riscos aspectes que anys abans no li haurien passat pel cap:  casat volia dir complicacions, divorciat implicava una motxilla plena de ràbia o en el millor dels casos rancúnia, calia deixar-los temps perquè la relació d’abans no influís en la seva però sovint durant aquest temps ja havien marxat amb una altra, fills, gran tema, cada fill eren mil punts, no podia dir que no hagués conegut homes perfectes amb fills, però esclar sempre, sempre, la prioritat acabarien sent ells… solter a depèn de quines edats podia significar diverses coses, però al cap i a la fi ella estava precisament en aquesta situació…

Havia de reconèixer que cada sis mesos, aproximadament, havia de baixar el llistó que s’havia fixat d’entrada, a més anys, llistó més baix…. El seu amic, malgrat l’havia ajudat en la confecció del full de càlcul, li deia que el què havia de fer era oblidar els números i deixar-se portar, fluir…que aquesta era l’única fórmula per ser feliç, però ella no ho veia gens clar, gens…

Ell va entrar a la seva vida de forma impetuosa, allò típic d’un amic en comú que els posa en contacte, ella s’hi resisteix d’inici però finalment queden i tenen una conversa d’allò més agradable, ell és insistent, senyal que li ha agradat, però a ella li agrada marcar el ritme, continuen quedant, però el resultat de la calculadora és desastrós i arriba a la conclusió que és massa perillós per al seu equilibri emocional, supera tots els límits  establerts i poc  a poc se’n distancia…Ell continua provant-ho, fins que davant de la manca de retorn decideix que res de res.

 Passa el temps i ella pensa sovint en ell, massa sovint, però continua relacionant la seva cara amb el resultat de la calculadora, no vol patir, però tot li fa mal, deixa de dormir bé, pensa en ell a totes hores, menja compulsivament i malgrat la xifra resultant,  malgrat l’evidència del no pot anar bé de cap de les maneres, finalment s’hi decideix i el truca, queden, ell sorprès després de tant de temps, però content hi accedeix, es troben, ell la besa a la galta, una escalfor agradable li recorre tot el cos, és tan agradable que alguns números del seu cap desapareixen, seuen, demanen un cafè, parlen, parlen molt, ella es relaxa, somriu, feia dies que no ho feia, ell es relaxa i com qui no vol la cosa li acarona la mà, ella es fon, dins del seu cap hi ha un curtcircuit, milions de números comencen a dansar, topant els uns contra els altres, es toquen i desapareixen, poc a poc el cap se li omple d’un núvol lilós, ja no pot pensar, no pot calcular, només té ulls per mirar-lo, no l’escolta, no pot, només sent el bategar del seu cor, li observa la comissura dels llavis movent-se i somrient contínuament, no pot més, se li trenquen els dics de contenció que té darrera els ulls, no sap que té, ell se la mira, li pregunta que li passa, no ho sap, nota que els núvols es van desfent, no sap com explicar-li que tenia el cap ple de càlculs, que s’han convertit en núvols i que ara plou dins seu, que l’única sortida són els ulls, ell s’espanta una mica, ella diu que està bé, i ho està, somriu tota l’estona, ell s’alça, i l’ha fa aixecar, l’abraça, l’abraça tant fort que  es converteix tota ella en un núvol lila, després en un bassal d’aigua.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s