ITINERARI MARCAT

camí

 

 

Intento no desviar-me de l’itinerari marcat però cada vegada se’m fa més difícil, són tants els saborosos fruits que s’albiren lluny del camí, és tanta la inquietud per saber que hi ha més enllà de les roques que tapen l’horitzó i damunt dels arbres la llum que tot ho embolcalla excepte el camí, fosc. Sovint em pregunto si ho resistiré, i sobre tot per què ho hauria de resistir, la promesa d’un final especial o més aviat d’una vida al final és la temptació amb la que ens van criar a tots, però ara, després de les fretures de l’inici intueixo que les coses no són tal i com ens les havien explicat, que la vida seguint els senyals és plena de renúncies, malgrat l’equilibri i la sensació de seguretat i confort. És possible que el què ens induïren a creure que era la temptació no sigui si no el resultat d’allò que esperen de nosaltres? I que la veritable temptació, la veritable prova de l’existència sigui precisament fugir dels corriols que porten cap a les certeses i córrer camp a través, muntanya amunt o riu avall? Perseguir als estols d’ocells imitant les seves coreografies,  escoltar amb atenció als grills i les cigales marcant el ritme no d’allò sabut sinó dels terrenys ignots i aparentment erms, esbrinant qui produeix el sons que s’amaguen darrera els troncs secs. Però el pas fet al marge no deu ser senzill, hauria d’anar  ben abillada, trobar una branca on recolzar-me, o millor una mà, sí una mà, que m’indiqués el millor lloc per creuar el riu, on no relliscar massa. Quan el camí alleugereix, somnio, vaig  allà on costa saber diferenciar la vida dels  desitjos, confonc realitat i imaginació i oblido qui sóc i els anys que tinc, sovint és en aquest precís instant quan un gran pes s’instal·la a la motxilla,  m’acota la mirada i només aconsegueixo veure camí.

Anuncis

2 thoughts on “ITINERARI MARCAT

  1. Sense voler dir que ens hem de conformar amb tot allò que ens ve donat, o deixar-nos portar tal com marquen els cànons, també cal recordar que la vida que no vivim no existeix. La vida en realitat és el camí que seguim. Allò que hi ha als marges passa de llarg, per més que alguns s’hi entretinguin. Això no vol dir que el camí sigui lineal, o que no tingui sortides. Atenta a les possibilitats, que de cruïlles n’hi ha moltes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s