LA VIDA AL DAVANT – ROMAIN GARY

 

IMG_20140508_142630

L’elPac del blog dels orfes del Sr. Boix en feu una ressenya perfecta, però no em puc estar de sumar-hi les meves impressions… i aprofitant que l’autor avui faria 100 anys…

Coincideixo amb elPac que en Momo és un protagonista meravellós, d’aquells que no s’obliden mai, una criatura que malgrat créixer en un entorn complicadíssim es mira la vida amb el prisma de la innocència i la ingenuïtat, descobrint que potser el món no és només tal i com ell el viu, conscient que el respecte, la necessitat de tenir cura els uns dels altres i l’amor són l’oli que greixa els mecanismes de les relacions humanes.

En Momo és musulmà, criat per la Senyora Rosa, jueva que va sobreviure a un camp de la mort, amb totes les seqüeles que això implica, que es dedica a tenir cura dels fills de prostitutes. La relació entre el Momo i la Sra. Rosa és molt més estreta que amb la resta d’infants, ell no marxa mai i viu el declivi físic i psíquic de la seva protectora angoixat per la vida que li queda al davant.

Farcit de personatges entranyables que caminen pel marge estret que separa la vida dels que són dins i els que queden fora d’una societat hipòcrita que va de putes però que no en reconeix els seus fills. En Momo creix d’una manera agredolça, sense la rigidesa del pensaments dels adults, ningú li ha corregit el llenguatge ni l’ha guiat en la manera d’observar el món, i aquí la gràcia de l’autor, saber escriure un llibre des de la màgia dels ulls d’un infant que de seguida aprèn que a la vida no es pot fer marxa enrere.

Una novel•la molt bonica, no pel què s’hi explica que no ho és gens, sinó pel com s’explica, d’un llegir deliciós. (traduïda per en Jordi Martín Lloret)

“Jo devia tenir tres anys quan vaig veure la senyora Rosa per primer cop. Abans d’aquesta edat no es té memòria i es viu en la ignorància. Vaig deixar d’ignorar a tres o quatre anys i a vegades ho trobo a faltar.”

“El dia que la meva mare no va anar a avortar va ser un genocidi. La senyora Rosa sempre tenia aquesta paraula a la boca, perquè ella tenia cultura i havia anat a l’escola.”

“La gent s’aferra a la vida més que a qualsevol cosa, és ben curiós si pensem en la quantitat de coses boniques que hi ha al món”

Enllaç amb l‘Editorial Angle

Enllaç a primeres planes del llibre

Enllaç a l’article que Jordi Martin Lloret publicà a Núvol

Anuncis

One thought on “LA VIDA AL DAVANT – ROMAIN GARY

  1. Jo pense, després de llegir aquest llibre, en el xiquet del carrer de la Mercedes Sosa amb Calle 13 o el Cigala…
    Jo pense que l’autor no ha fet cent anys perquè la vida al davant dona molta por…
    Jo pense que amb ironia-humor-ignorància viuriem millor…

    També pense que fer serveis socials com a càstic per èsser un delinqüent-president del govern de qualsevol país amb forma de bota no és just per als majors-menors-ignorats-exclossos…

    Jo pense que el llibre és genial-brutal-molt bo…
    I que la traducció fa gaudir el món del Momo des dels seus ulls…
    I que el regal fet per amigues cal compartir-ho per lluitar totes/tots junts per no deixar tants nens al carrer…

    Gràcies, amigues i gràcies, elPac…
    Gràcies, Romain Gary-Jordi Martín Lloret…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s