INCAPAÇ

DSC_9456

No es va poder mirar al mirall. No li hauria agradat el que hi hauria vist. Incapaç de resoldre, incapaç de confrontar. El respecte s’havia convertit en un llast que l’ancorava al desassossec. Incapaç de moure’s, es col·locà el mig somriure que li ompli el pit d’una broma espessa. Obrí la finestra. Una alenada d’aire va entrar. Es posà les ales. Si sabés volar, pensà. Se les tragué, i les va tornar a plegar i a endreçar dins la capsa de flors. Tancà la finestra. S’assegué al llit. Clogué els ulls. Una melodia se li insinuà en una orella, delicadament, li començà a fer tombs pel cap, pessigolles que la duien prats enllà fins a les muntanyes, camps enllà fins al mar. Fins que fugí per l’altra, emportant-se la boira espessa. Agraïda, obrí la vista, la resta del somriure li vingué sol i l’il·luminà la cara.

Anuncis

One thought on “INCAPAÇ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s