L’EXPOSICIÓ II

collaret b-n anna

M’agrada treballar amb les mans…les mans connecten l’exterior amb l’ interior, sovint necessitem tocar per conèixer, però és un procés que també funciona a l’inrevés, les mans connecten l’interior amb l’exterior.

Això tan senzill m’ha costat anys descobrir-ho.

De petits pintem, abans d’escriure dibuixem, fem fang, plastilina, pasta de pa, paper mache, experimentem, fem pastetes al pati…si tenim la sort de créixer en un entorn on es promou la creativitat …creixem i se’ns transmet/transmetem la idea que dibuixar i pintar és cosa de nens o de genis que saben plasmar la realitat sobre una tela o són capaços de remoure’ns emocions*

Som la societat de l’excel·lència, si no ets excel·lent no té sentit continuar fent el que estiguis fent (aplicable a tot allò considerat no productiu: dibuix, pintura, escultura, escriure, música, teatre…)

Però els anys passen i t’adones que durant el dia has omplert quatre fulls de dibuixos sense sentit, quan estàs reunida, quan parles per telèfon…és la manera que tens de no perdre la concentració, el teu cervell necessita fer servir la creativitat per endreçar les idees.

Sense saber ben bé com ni quants anys fa (segurament els mateixos que vas deixar de portar una carpeta per anar a classe)  sempre duus una llibreta al damunt, on hi anotes sensacions, hi dibuixes,  hi plasmes idees, conclusions, emocions…. són llibretes desordenades, a les que mai has donat la més mínima importància i que durant molts anys has llençat quan estaven plenes.

Passen més anys i t’apuntes a un curs d’argila polimèrica, perquè una vegada te’n van regalar un paquet i vas fracassar en l’intent de treballar-hi i ets molt tossuda i vols saber com es fa, el curs és de tres dies dels qual només en fas dos perquè les obligacions obliguen. Però s’engega una maquinària que creies morta, la necessitat de treballar amb les mans, de reflexionar abans i després de fer una peça, la força de crear…sense  cap expectativa posada en el resultat,  fer pel simple plaer de fer.

I t’apuntes a uns quants tallers, i les neurones es connecten i gaudeixes treballant-hi…. i un dia et proposen fer una exposició i no t’ho acabes de creure…i aquí estem.

* De la creativitat i dels artistes de debò en parlaré en futures entrades

L’exposició la fem conjuntament amb la Mònica Puig  a finals d’abril al CC La Bòbila de L’Hospitalet de Llobregat (més informació a les properes entrades)

Advertisements

4 thoughts on “L’EXPOSICIÓ II

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s