UNA ESPIA A LA CASA DE L’AMOR -ANAÏS NIN

portada-espia

 

 

Fa aproximadament un any vaig caure seduïda per l’Anaïs Nin llegint “Dins d’una campana de vidre“, i dic seduïda a consciència, poques vegades m’he trobat amb una lectura que sigui capaç de bressolar-me mentre llegeixo (suposo que la traducció també hi té a veure), i he de dir amb gran alegria que també en aquesta ocasió m’he sentit bressolada, m’he sentit somniant, m’he sentit caminant de nit amb una capa, m’he sentit perduda i angoixada. 
 
És una prosa tan poètica, tan melòdica, tan delicada que enlloc de llegir, voles, és un xiuxiueig. L’espia és la protagonista, la Sabina, que indaga en l’amor, en diferents tipus d’amor, per tal d’esbrinar què és allò que li manca per gaudir-ne plenament, per sentir-se satisfeta del tot… Però l’espia també és el narrador, que observa i explica els anar i venir de la Sabina, sense immiscuir-s’hi, sense valorar, només observant-la, explicant-la…
 
Enllaç a la resta de l’entrada original a Els orfes del Sr. Boix
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s