LA MANTA

IMG_20140119_200908

Es va posar a dormir com cada dia, tard, aquella fredor dels llençols li arribaven a l’ànima, l’escalfor d’ell li era massa llunyana, s’arraulia bé, col·locant-se l’edredó al voltant del coll, desitjant que ben aviat la temperatura interior assolís la seva i pogués conciliar el son que mai arribava si tenia fred. Aquella nit li costava, notava els peus glaçats i la ronyonada freda, dubtava de si alçar-se i agafar-se la manteta que tenia de quan era petita que li havia servit  per tapar-se al sofà mentre mirava la tele, des de que s’havia espatllat ja no la veia, aquest pensament la portà als dies de confort, estirada tapada amb la manta feta per la seva àvia, de mitja, de ratlles de restes de troques, era preciosa i mantenia la seva olor, allò, pensà, deuria ser impossible però a ella la remetia directe a la cuina de l’àvia, amb olor de brou i farigola, de cafè acabat de moldre,  tornava al sofà de casa, gran, ample, hi cabien els dos, ara li sobraria espai, de color de préssec, ella no li acabava de veure però  li ho havien dit quan el va comprar, era el color de moda, la fusta dels mobles de cirerer i el sofà de color de préssec, allò la transportava al poble del pare, on passava els estius, les cireres tardanes encara aguantaven quan ella hi arribava si és que els ocells no se les havien cruspit, després venien els albercocs, de color carbassa pujat, dolços, es desfeien a la boca, i acabava l’estiu amb els préssecs i les prunes, la hores emparrada dalt l’escala ajudant a la mare a collir la fruita, les hores netejant-la i remenant la melmelada, color de préssec com aquell sofà on es tapava amb la manteta de ratlles. No s’acabava de decidir a aixecar-se, feia fred i li feia por que si s’alçava no es trauria el fred de sobre en tota la nit, també li feia basarda fer soroll i molestar als altres. Com enyorava casa seva, com l’enyorava, s’esforçava a no pensar-hi, li feia massa mal, havia de mirar endavant, per ella, per ell, però a vegades els pensaments s’escolaven per alguna esquerda i obrien la comporta de les llàgrimes, un dia es va pensar que se li havien esgotat però no era cert, eren infinites, va obligar-se a retornar els pensaments a la manta, era l’únic que semblava que la tranquil·litzés. No s’alçaria, l’esgotament li podia, va caure en un estat de sopor, de sobte va sentir dos cops forts a la porta, el cor li feu un sotrac i tornà a veure el parell de policies que li donaven la notícia, una dona que l’abraçà i un home que no alçava la mirada de terra, ella havia sentit el xiulet del tren i la frenada forta, els sanglots li van quedar encallats  a la laringe, no podia respirar, no podia respirar. El jutge tingué en compte les circumstàncies i retardà l’ordre una setmana, perquè ho pogués pair, pair, es pot pair mai una cosa així?  No s’emportà res  tret de la seva roba i els àlbums de fotos, no volia res més, les coses li farien més mal, el farien insuportable. Va trobar la cambra en un barri allunyat, els carrers habituals també l’haurien ferit, era petita però acollidora, compartia la cuina i tothom era de bon fer i sobretot de poques preguntes. Ara cobrava aquella pensió, si haguessin tingut aquells diners quan ell era viu no s’hauria desesperat, i potser encara seria aquí. Ell fred no li passava, finalment s’alçà, agafà la manta, s’hi embolicà el cos, i es tornà  a col·locar dins del llit. S’adormí, demà continuaria vivint, per ella, per ell.

Anuncis

8 thoughts on “LA MANTA

  1. Uf, quin relat més dur. Passes del caliu més agradable de la llar a la pitjor de les sorts. Un viatge a l’infern, per condicions, però sobretot interior. Tant de bo fos un text inventat, però a dia d’avui descrius una realitat massa comú.

    • Fa dies que hi dono voltes, com s’assimilen situacions tant complexes i traumàtiques? Tots els canvis sobtats cap a situacions pitjors són difícils d’assimiliar, però com es gestiona? quines conseqüències tindrà al llarg de tota la vida dels afectats i als seus descendents…. fins ara només havíem conegut millores de la societat (tret dels casos particulars), però ara ja ha quedat demostrada la retrocessió, com ho gestionarem?

      pensaments nocturns…

      • de nit lleven la son,
        pel matí, la pau…
        no he fet ADE jo,
        però la gestió d’aquest món
        ha d’oblidar les disciplines de vot
        i les dictadures de partit:
        retrobar les minories i els menuts
        i diàleg, parlar i parlar…
        o algo!

  2. Més que fred, he tingut calfreds. I la llàstima és que aquest horror es va convertint en una cosa quotidiana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s