OBSESSIONS

cargol

Era la seva debilitat, no podia evitar-ho,  anava pel carrer i la mirada se n’hi anava, sense control, sovint li tornaven les mirades amb cares de sorpresa o com qüestionant-ne la seva intensitat A distància curta, havia d’exercir un control sobre si mateix que el deixava esgotat i carregat d’ira, però deixar-se portar  li havia suposat més d’una mala experiència, i amb el transcurs dels anys havia arribat a la conclusió que  era més prudent dissimular. Li agradaven petites, rodonetes, res d’extravagàncies de la natura, li agradava la perfecció, i era difícil de trobar. Agraïa enormement  els anys de moda dels cabells curts i els estius calorosos on recollir-se el cabell era l’únic que pal·liava la suor al clatell. Va triar aquella especialitat per tocar-les sense problemes, per alabar-les  sense vergonya, i quan li arribava una pacient  que les tenia menudes, allargava l’exploració, s’hi delectava, perfectes, anava dient, perfectes… Elles no se’n sorprenien, segur que era per assegurar el diagnòstic i les més perspicaces ho acabaven en atribuint a un estudi per la millora  de la ciència, d’altra banda ell era ben plantat i tenia una mans delicades que enlloc de prémer acaronaven, i ben mirat tampoc passava res perquè les hi toquessin  una estona més llarga d’allò que s’hauria considerat adient o si més no prudent. Havia assolit l’habilitat de no fer massa manifestacions verbals ni guturals, no sense esforç, construint-se un petita terminologia que li permetia esplaiar-se sense conseqüències, perfectes, equilibrades, petites, proporcionades…tot i que en realitat volia dir irresistibles, temptadores, encisadores, captivadores… el control dels impulsos més íntims és el que li costava més,  se li eriçava pràcticament tot quan s’estiraven al llit d’exploracions, s’hi atansava amb tota la concentració del món i els hi demanava amb la seva veu més profunda: “es podria treure les arracades, si us plau”

Anuncis

4 thoughts on “OBSESSIONS

  1. Els bons narradors et poden portar per allà on volen. Si fa falta, t’enganyaran o et suggereriran allò que tu ja vas predisposat a creure des del principi perquè ells així ho han decidit. Però quan arribes al final de la narració, l’efecte sorpresa et deixa aclaparat. I t’ho tornes a llegir amb molta atenció, mentre penses que ara que ja tens la informació els enxamparàs en alguna contradicció.
    I és aleshores quan descobreixes que no n’hi ha, de contradiccions. Que ets tu, el lector, qui s’ha deixat conduir com un babau sense ser conscient d’una trampa narrativa que pot amagar inclús diverses capes, diferents lectures.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s