ES POSARIA A PLORAR

I justament ara es posaria a plorar, però les llàgrimes no li surten, com si el dipòsit estigués sec, buit de fa dies, des de que plorar va deixar de formar part de la seva vida. Ara ja no plora, va aprendre a empassar-se les llàgrimes, a engolir l’orgull, tot i que sovint se li queda aturat damunt del pit, però tard o d’hora baixa i desapareix.  Ara mateix, però, el què té no és l’orgull ferit, ara té mal, no és un mal físic, per aquests sí que té una reserva de llàgrimes, és un mal diferent,  és un mal punyent, no el sabria situar, per allà el mig… i el més greu és que no el pot controlar, no hi ha cap xarop que li pugui calmar i ara mateix ningú que el pugui consolar. És el mal que deriva de la injustícia, de la mala sort, del sentir-se pitjor que els altres…i sí segur que té un cert punt de victimisme, però al cap i a la fi tots l’utilitzem quan ens fa mal alguna cosa… es mossega els llavis, mirant fixament enlloc mentre sent el pfffffffffffffffffffffffff de la pilota desinflant-se.
Anuncis

One thought on “ES POSARIA A PLORAR

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s