A vegades sembla que els llibres es comuniquin entre ells i se t’apropin per semblances, temàtiques, estils, poètica…si fa uns dies explicava que havia llegit Karl y Anna de Leonhard Frank, on durant la 1a GM en Karl suplanta al seu amic Richard fins al punt d’enamorar a la seva dona, ara em torna a caure a les mans un llibre de guerra, Rússia i suplantacions d’identitat, en aquesta ocasió ambientat a la 2a GM, on el protagonista, un jove que espera en una angoixant estació de tren replena de gent que espera un tren que no saben ben bé si mai arribarà a passar, on la neu ha caigut amb tanta intensitat que no poden ni obrir les portes, escolta la música d’un piano i seguint-la va a parar a una cambra plena de trastos, amb un piano i un pianista que li acabarà explicant la seva vida, relat que durarà tot el viatge en tren fins a Moscú. Una vida de jove promesa del piano, que es veu estroncada quan ha de fugir perquè els seus pares han sigut detinguts per motius polítics, i fuig sense destí fins que decideix suplantar la identitat d’un soldat mort, i a partir d’aquí totes les vicissituds d’una vida que no és la seva, fins que és descobert. Un llibre ple de música, no només per la que s’explica, sinó també i sobretot per la no s’explica. I continuant amb la teoria que els llibres que parlen entre ells i se t’apropen quan volen, també té punts de contacte amb “L’alcohol i la nostàlgia” de Mathias Énard, Siberia i tren, elements fonamentals en els dos llibres, de fet la Sibèria, en els tres. Els tres d’autors d’èpoques diferents, i amb estils molt diferents, peròtots seduïts (si és que es pot dir així) per la duresa de la Sibèria i de la URSS/Rússia més cruel.
L'anna al país de les meravelles 
Deixa un comentari