LA MORT A VENÈCIA – THOMAS MANN



No havia llegit La Mort a Venècia de Thomas Mann, ni recordava haver vist la pel·lícula de Luchino Visconti, i que en un sol vespre et permetin assistir a la xerrada d’un literat explicant el llibre i a un passi del film és tot un luxe. Una d’aquelles activitats que permeten per una banda la interacció dels lectors, trencant la intimitat inherent a la lectura, i de l’altra dels cinèfils.

La xerrada o més aviat lliçó ens la va oferir el Xavier Hernández, de qui mai  vaig poder gaudir com a professor i de qui tothom en recorda les seves grans classes.  Va fer una dissecció del llibre i de l’autor magnífica que sé que aviat estarà a la web de La Cultural, situant a l’obra en el context social, artístic i intel·lectual de l’època, amb influències clares dels filòsofs germànics, arrossegant encara el romanticisme, el modernisme, la mitologia. També va posar en evidència algun punt important que  al seu parer la pel·lícula havia restat importància i amb el que veient la pel·lícula després li he de donar tota la raó.

Tot i així i malgrat punts concrets, em vaig quedar molt sorpresa de la fidelitat del guió amb la novel·la, diria que a la novel·la no hi ha tantes mirades del jove Tadzio al “vell” Gustav, però sí que aconsegueix transmetre a la perfecció, igual que al llibre, la tortura per un desig inconfés i fora del “status quo” moral de l’època i de l’artista.

Perfecta la translació de l’elucubració sobre la bellesa, sobre si és innata o s’ha de provocar, sobre si qui la provoca és el mal o és espontània, sobre si existeix o si és subjectiva, de la novel·la al film, mitjançant la creació d’un amic que al llibre no hi surt. I fantàstica la ciutat de Venècia per exemplificar-ho, esdevé un personatge més de la pel·lícula, un retrat del jove Tadzio i del propi Aschenbach, bellesa i vellesa, creació i destrucció, joventut i decadència, amor i malaltia, perfecció i obsessió…

El que també m’ha deixat bocabadada és la capacitat de transmetre del Thomas Mann en tant poques paraules, un llibre tant curt i que en canvi explica tantes coses, el viatge a Venècia, l’estada al Lido, l’enamorament, el descobriment de l’epidèmia que afecta a la ciutat, l’intent de fugida, l’acceptació dels sentiments, la lluita contra el pas del temps…la decadència, i ho explica amb paraules però també i sobretot amb símbols.

Vaja, una iniciativa fantàstica la de la llibreria La Cultural i el cinema Kubrick per apropar-nos als clàssics.
  

Anuncis

6 thoughts on “LA MORT A VENÈCIA – THOMAS MANN

  1. La primera vegada que vaig veure la pel·lícula era molt jove i no em va dir res. El segon cop em va emocionar absolutament TOT: la contraposició entre bellesa i decadència, el preciosisme de Visconti, la ciutat (que com dius, és més un personatge que un escenari) i la música de Mahler. Novel·la i pel·lícula, imprescindibles. Quina sort, haver assistit a aquesta classe magistral sobre totes dues!

  2. Ai la joventut, tantes coses a l'abast i tant poca capacitat d'assimilar-les… sort que amb una mica de sort el temps ens dóna noves oportunitats..I sí, una sort i una iniciativa fantàstica!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s