DE LA LECTURA I DE LA MORT


Llegeixo, amb estupor, un tuit en el que recomanen un llibre, no diré l’autor perquè no vull que sembli que el critico perquè no és així, de fet no n’he llegit res tot i que darrerament me’l recomanen molt (gràcies Josep!)
 
En primer lloc diu l’autor del tuit que és un llibre imperdible, a mi aquest tipus m’anirien bé, no sé mai on he deixat els llibres, ni a qui els he deixat ni a on els he endreçat, un llibre imperdible és un llibre que no es perd, d’aquí el nom d’aquelles famoses agulles que es tanquen i per tant no es perden i a més a més no punxen.
En el petit món de twitter on cada lletra és un tresor , cal esforçar-se a fer servir el mínim de vocables per expressar el màxim d’idees, però el llenguatge té això que cada ú el pot interpretar a la seva manera, imagino, de fet no és massa difícil, que un llibre imperdible ho deu ser, no tant perquè no et punxi, com perquè no te’l perdis.
La piulada continua dient que  no pots marxar d’aquest món sense haver-lo llegit, i a qui m’he quedat garratibada. Marxar d’aquest món, quines idees, com si visquéssim dins de l’Enterprise i ens dirigíssim a un altre món, “sobretot no abandonis la terra sense abans haver llegit a tal i tal autor”…
Però no, ara com ara marxar d’aquest món significa morir, i morir no és reversible, pots escollir el moment, això sí, però  normalment només s’hi opta per desesperació i tampoc crec que sigui el moment ideal per recordar que no pots fer-ho sense haver llegit determinat llibre, podria estudiar-se com a teràpia dissuasòria del suïcidi, tot i que caldria escollir bé els llibres, n’hi ha molts que t’hi portarien encara més ràpid.
L’autor de la piulada no deu ser dels que  opina que morir és passar a millor vida, clar que això encara no s’ha demostrat ni tampoc que en aquesta altra vida millor hi hagi llibres,  personalment no em puc imaginar una vida millor sense llibres.
Ni tampoc deu ser defensor de la teoria de la reencarnació, potser perquè tampoc se sap ni quan ni a on ni en quin tipus de bestiola, per tant també es fa difícil pensar que algú es deixí un llibre pendent per a la propera vida.
Crec que als que ens agrada llegir patim tots la sensació que mai tindrem el temps suficient per llegir el 10 % del què voldríem i això en determinats moments et pot portar a una certa angoixa lectora que de tant en tant  t’obliga a fer un “reset”  i a recordar-te que la lectura ha de ser un plaer.
Per això quan veig aquest tipus de missatge que en el fons no fa més que insistir que tard o d’hora tots morirem i que no deixa de ser un “carpe diem” i et cauen a sobre tots els títols que voldries llegir-te abans de canviar de planeta i tots els que encara no han sortit però que esperes que surtin o que tradueixin durant el temps que esperes que duri la teva vida, que esperes que sigui molt precisament per intentar abastar encara més títols i moltes d’altres coses, m’indigno. 
M’indigno perquè el missatge que dóna a entendre el tuit és just el contrari al que s’hauria de donar:
Llegir és obrir un parèntesi al tic-tac diari, obrir una finestra atemporal on el què compta és el propi ritme del llibre, llegir ha de ser un plaer,  un plaer sense final, sense límits, sense minuts… sense condicions, sense dates finals, i morir encara que no ens agradi, ho és.

Anuncis

6 thoughts on “DE LA LECTURA I DE LA MORT

  1. Hi ha tants llibres imperdibles que al final la que em perdo sóc jo. El millor és aplicar el sentit comú i, com dius tu, llegir per plaer i mirar de no fer cas del tic-tac.(M'ha agradat molt això d'"obrir una finestra atemporal").

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s