LA TACA



Se li escapava pel forat, aquell forat que començà petit com un puntet i que darrerament s’havia anat fent gran i negre per on l’energia brollava sense control fins al punt que l’engolia, si algú si hagués fixat bé hauria notat com el seu caminar era diferent, com si l’empenyessin cap a dins de si mateixa, no se sap ben bé a on, els seus gestos eren introspectius  tant llunyans de la seva calidesa habitual  i malgrat els esforços per recuperar-se basats en la confiança amb els somriures aliens, s’anava desinflant com un globus d’heli de cap a caiguda, el declivi va esdevenir el seu company fins que se la van trobar a terra. Era una simple taca de colors, bonica.
Anuncis

2 thoughts on “LA TACA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s