VERMELL AMARGANT


Modigilani. Nu amb jardi darrere (suggeriment de Sícoris)

Per segona vegada m’he presentat al premi Núvol de Contes,  per segona  vegada he arribat fins a les portes de la final i per segona vegada estic molt i molt contenta d’haver-hi participat i d’haver arribat fins aquí i sobretot molt agraïda a tots els que l’heu llegit, perquè malgrat tractar-se d’una història crua i antipàtica, ha sigut molt llegida, molt compartida i molt comentada, cosa que no us podré agrair mai prou.

I aquí el conte:

VERMELL AMARGANT
 
Es pintava les ungles de l’únic color que ell li permetia, decorant els petits peus que caminaven sempre inclinats gràcies als talons d’agulla que li remarcaven els panxells de les cames,  incrementant  la sinuositat del seu caminar i ressaltant les formes embolcallades pels vestits que ell li comprava,  sempre negres o rojos, ajustats, curts, ensenyant el precís per fer tombar totes les mirades.
La tenia sotmesa a un rígida dieta, que assegurava que no guanyava ni perdia cap gram, cap, i el mateix succeïa amb el gimnàs, l’exercici just per mantenir les corbes a lloc, res de musculatura andrògina, cap estímul intel·lectual, molta televisió, molta revista femenina  i molt saló d’estètica, aquesta era la seva vida.
Amb el fer-se gran anava prenent consciència que aquelles esperances dipositades de jove de que tot plegat hauria valgut la pena a canvi de viure una maduresa tranquil·la, s’anaven esvaint com l’aigua que s’evapora sota el sol, sensació que es confirmà del tot el dia del seu darrer aniversari. Li havia anunciat un regal diferent, i ho va ser, el regal fou deixar-la descansar, entrà a casa una jove que representaria el seu paper fins i tot millor que ella, una jove que si haguéssim pogut comparar amb ella mateixa força anys enrere no hauríem trobat gaires diferències,  ella ho va copsar de seguida i va entendre el gust amarg del suc de taronja dels darrers dies i va comprendre el dolor d’estómac que darrerament l’estenallava  i el seu to dolç que li recomanava repòs.
La presència de la jove, en lloc de provocar-li gelosia, li feu aflorar un instint que ella mateixa s’havia encarregat d’entaforar ben al fons, des de que ell la feu sotmetre a una petita intervenció per evitar sorpreses no desitjades.
En tenia cura a distància, havien establert una relació a base de mirades i de respecte amb la que les dues es sentien acompanyades i recolzades, sense que ell en fos conscient  evitant així suspicàcies innecessàries.
A la nit la sentia gemegar, sentia els cops i els xiscles i després escoltava el caure de les llàgrimes de la jove de la mateixa manera que ho havien fet les seves anys enrere, quan mentre procurava plorar en silenci, s’anava repetint la sort que havia tingut.
Va sentir fressa, la d’ella caminant sigil·losament, vestint-se al passadís i anar cap a la porta intentant obrir-la sense clau, també en això s’assemblaven, il·luses que feren d’una presó un castell de llibertat.
L’endemà al matí, malgrat els dolors d’estómac l’impedien gairebé moure’s, s’ho feu venir bé per fer-li un senyal i donar-li a entendre que l’ajudaria a fugir, i la jove se la mirà amb la mirada més tendre i agraïda que mai de la vida havia rebut, una mirada que li donà les forces justes per acabar la feina que s’havia proposat la nit anterior.
Afortunadament tenia el son fort, roncava, i per tant  no va sentir com fugia la jove  ni com ella se li apropava, escollí a consciència el taló d’agulla més afilat, el símbol de la tortura a la qual es deixà sotmetre durant anys. El va despertar just al moment que li clavava, volia que sabés fins a quin punt era valenta, fou una dècima de segon, el temps en el que ell esbossant un somriure comprovava la viscositat de  la sang que li brollava del cor.
Ella s’estirà al  seu costat, sucà el dit a la ferida i es repintà les ungles d’un vermell intens, tancà les parpelles i esperà que l’amargor acabés de fer el seu efecte.

(i finalment fou el conte més llegit)

Anuncis

6 thoughts on “VERMELL AMARGANT

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s