VINC ÉS SINGULAR XIV



Sabia que aquest cafè no es produiria mai, de fet em va sorprendre  que l’acceptés però en el fons era conscient que mai ens el prendríem junts, quan he rebut el seu missatge dient-me que no li anava bé, d’una banda he quedat alleugerida perquè no tenia massa clar on ens portaria, però d’altra banda tenia unes ganes boges de veure’l, i ara no sé quan serà, en qualsevol cas, la pilota ara mateix la té ell.
Visc obsessionada en el seu record, vaig repetint-me converses que havíem tingut, escenes que havíem compartir, rellegeixo catàlegs d’exposicions que havíem visitat, no hem coincidit mai més al cafè, ni a cap exposició, és com si hagués marxat a viure a una altra ciutat. El meu cap pensant en remolí, em porta directament a la cuina a menjar xocolata cada moment, em porta a llegir poesia, em porta a escoltar òpera, em porta a la tristesa més profunda, malgrat els esforços i el convenciment que sense ell estic millor, fins i tot em compro una llibreta on hi anoto tot allò que li diria i que no li puc dir, tot allò que li preguntaria i que no puc preguntar.
I els dies passen i amb ells la vida, i ell continua centrifugant-se dins del meu cap, constantment, sense parar, tot el dia, amb qualsevol excusa, ocupa el primer lloc dels meus pensaments, a cops de colze si convé.

Això és estar enamorada? Això és allò que els hi passava a les meves amigues quan tenien divuit anys i jo era incapaç de comprendre i els hi deia que eren una bledes? Això és allò que segons grans literats fa moure el món?  Doncs si això és amor, em manifesto totalment contrària a sentir-lo, m’inutilitza, em paralitza, m’obsessiona, em va somriure i alhora plorar. En algun lloc, fa temps, vaig llegir que l’amor és allò que sents davant l’absència de l’altre, per tant mai pot ser gaudit amb parella, potser és això el què em passa, si estigués amb ell, per tant, no ho sentiria amb aquesta intensitat, provablement, per tant, el més senzill fora sincerar-me amb ell, desfogar-me, i saber de quin peu calça o més aviat si li agradaria compartir les sabates, però torno  a recordar que la pilota la té ell, però em torno a dir que sóc jo la que tinc necessitat de veure’l i per tant hauré de fer el pas, encara que suposi un nou cafè suspès o una no resposta.

Anuncis

3 thoughts on “VINC ÉS SINGULAR XIV

  1. Ai, ai, ai!… Entre la por a l'altre, l'orgull i l'autosuficiència, aquest parell s'estan perdent alguna cosa. Per altra part, les reflexions en forma d'escuses per autoconvèncer-se sonen tan autèntiques i estan reflectides amb tant de realisme que sobten i tot.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s