VINC ÉS SINGULAR X

(la foto és d’aquí)

No puc parar de pensar en ell, obsessivament, i em dic a mi mateixa que no en sé res, només el nom, només que ens agrada anar a prendre un cafè al mateix lloc, que ens agrada anar a veure exposicions el mateix dia, i que com que vàrem  coincidir més de tres vegades vam decidir anar-hi junts, i que després de l’exposició van venir unes cerveses i que vam passar una vetllada d’allò més agradable i còmode, de fet com si ens coneguéssim de tota la vida, amb aquella sensació d’encaix sense necessitat de forçar res, també sé que l’endemà va dir que vindria a casa a la nit i ho va fer, i ho va fer carregat d’amigues  i amics i que després va tornar però sol i que no ho vaig saber reaccionar i que aquest matí o ha fugit o l’he deixat fora de casa, i ara m’agafa un no sé què perquè tinc la sensació que una part de la meva vida penja d’un fil. Arribo a casa sense adonar-me’n, pujo les escales i me’l trobo adormit al replà, em pregunto que faig, el desperto o no?  I és que ara no sabria ben bé que dir-li, sóc incapaç de reaccionar ràpid, primer hauria de decidir que vull i després assajar el discurs, moc el cap negant-me a mi mateixa, mai he funcionat així, sempre ho he fet sense pensar, què em passa que tinc tants dubtes? De fet és que no sé que penso, per un costat m’asseuria al seu costat i el despertaria amb delicadesa, per l’altre no sé ni que dir-li, que sí però que no, que no però una miqueta sí, sóc incapaç o sigui que procuro no fer soroll, entro a casa i veig que té la jaqueta damunt el sofà, per tant associo idees ràpidament i significa que l’he deixat fora de casa i amb les coses dins, em vull fondre, no el podré mirar mai més  a la cara, no sabria per on començar a demanar excuses, em moro de vergonya, l’he deixat tot el matí al carrer, i jo trucant-lo i ell segurament té el telèfon dins de casa, m’estiro els cabells, pobre noi. Tot i així tot aquest desgavell no treu els meus pensaments anteriors, no estic preparada per assumir res, ni per assumir una relació ni per assumir una negativa, de fet estic menys preparada per això que per la relació, no vull corre riscos, només caldrà canviar els hàbits d’anar a prendre cafè i no anar a les exposicions durant un temps, evitar-lo, de la resta de la seva vida, no en sé res. Surto intentant no fer soroll, continua dormint, li deixo la jaqueta al costat, no es mou, marxo.

Anuncis

3 thoughts on “VINC ÉS SINGULAR X

  1. M'acabo de llegir d'una tacada les parts del relat que encara no havia vist. Llegint els dos últims capítols, he recordat la frase d'algú que fa anys em va dir: "En aquesta època en què no es tenen prejudicis per mostrar la nuesa del cos, hi ha una repressió brutal a l'hora de deixar entreveure la dels sentiments".

  2. però, ara no tinc clas si la por la tenia ell o era ella la "gallina-gallina"…i feu el favor de deixar-vos els epílegs, que encara heu d'aclarir moltes coses…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s