28 I MIG



Ahir al vespre vaig fer un “2 en 1”, gaudir de dues coses en un mateix moment, la primera fou anar al teatre les tres germanes amb la nostra mare, ens hem proposat fer-ho sovint, sortir del brogit diari d’obligacions laborals i familiars i de les  de rutines casolanes per viatjar cap a la ciutat a badar la boca davant algun escenari. La segona fou la pròpia obra, vam anar a veure “28 i mig” de la Cia. La Perla 29 i vam riure, vam somniar, vam sospirar, vam imaginar i vam aplaudir molt i molt.

És un homenatge a Fellini i al seu “8 1/2”, a Itàlia, a la necessitat de somniar per poder viure, al paper imprescindible del teatre, del cinema, de la literatura, de la pintura…de qualsevol art, per ser més grans, per volar més lluny, per viure més intensament, per treure de dins tot allò que portem ben cargolat i ens pesa massa, per poder riure quan el dia a dia ens ha esborrat el somriure, per poder plorar quan no en sabem.

Immensa l’actuació de la Clara Segura, però és que aquesta noia a més a més canta com els àngels…i de la Màrcia Cisteró, i del Pablo Derqui i del Pol López (aquest arrancava rialles fins i tot de les cadires…)…i de la resta, tots ho fan molt i molt bé.

El lloc fantàstic, una de les naus de la Biblioteca Nacional de Catalunya, amb sorra a terra, un ambient càlid i humit que directament ens transportava a Roma (això és suggestió pura),  una platea més que propera als actors que et permet gaudir-ne a molt poca distància, sorpreses múltiples (com que només queden 4 dies de funció suposo que es poden desvetllar: un oníric cavall, una vespa, un cinquecento amb el Marcello Mastroianni i la Claudia Cardinale…).

A la sortida del teatre i gràcies (o desgràcies) al mòbil ens assabentem de la tragèdia del tren de Santiago, i de sobte t’estaborneix el pes de la consciència, mentre nosaltres rèiem i somniàvem, allà a Galícia morien una vuitantena de persones i moltes altres resultaven ferides, i el rictus amb el que sortíem decau fins a convertir-se amb un lament, i et refàs amb la idea que el cinema, el teatre, els llibres, els quadres, la música…ens ajuden a suportar la tragèdia, ens ajuden a viure i a riure quan no es pot.

Anuncis

3 thoughts on “28 I MIG

  1. Si només queden quatre dies ja no hi sóc a temps. Llàstima! Segur que hauria gaudit de l'obra perquè m'agrada molt com treballa la Clara Segura. I amb l'afegit de la sorpresa del Marcello, encara més!Molt bona la teva crònica teatral, Anna. Espero que en vinguin més si continueu amb aquesta tradició tan maca que heu inaugurat. Una pena que hagi quedat enterbolida per la tragèdia de Galícia (la vida ja les té, aquestes coses).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s