VINC ÉS SINGULAR VI


Sento que tanca la porta, no em dutxo no fos cas que tornés, he d’anar a la feina immediatament, ara mateix no sabria què dir-li ni com dir-li, així de bon matí no li pots deixar anar a una persona “mira tinc dubtes, tinc la sensació que tu i jo podríem estar fets l’un per l’altre però per altra banda em fa molta por i molta mandra començar una relació que no ens portarà enlloc més que a l’encorsetament i a l’enquilosament d’un o dels dos, i sincerament amb el meu anar fent i anar provant jo ja en tinc prou”, així de bon matí podria ser una bona manera de destrossar algú, entenent que aquest algú està esperant i desitjant quelcom més del que jo espero o desitjo, però també es podria donar el cas que jo m’estigui fent una pel·lícula i que de fet ell de mi només vulgui alegries esporàdiques, perquè ara ha marxat i potser, només potser, no tornarà mai més a la meva vida, i llavors em sentiré d’allò més ridícula per haver fet volar la imaginació de la manera com ho he fet i sentir que sóc jo la que estic rebutjant un futur comú quan en realitat aquesta possibilitat no ha existit mai, però el conte aquell que em va explicar bé anava per aquí, no? Que si retrobava un ocellet i tot plegat, o és que l’explica a totes com a esquer?  O potser el què hauria de fer és deixar-me portar com m’aconsella el meu germà, deixat portar no planifiquis, no pensis en les coses que poden anar malament, tot pot anar malament però si no ho provem res anirà bé, m’he de donar aquesta oportunitat, li he de donar, ens l’hem de donar? Ell la vol? La vull jo? Els matins no estan fets per pensar i molt menys per prendre decisions, estan fets per dutxar-se, vestir-se, esmorzar i sortir corrent, treballar, parlar, fer algun cafè i treballar i treballar i els úniques decisions que puc prendre són purament professionals, tot i que ja els hi he explicat que fins a les 12, si és possible, no en prenc cap. Per tant de moment decideixo tornar a la neutralitat i a l’estratègia, a falta de condicions matinals suficients deixo la decisió per la tarda, surto corrent per no haver de trobar-me’l en l’hipotètic cas que tornés.

Vinc és singular V
Anuncis

4 thoughts on “VINC ÉS SINGULAR VI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s