VINC ÉS SINGULAR IV


*
Tinc fred, i ganes d’anar al lavabo, m’aixeco pensant que m’he tornat a quedar adormida al sofà, de sobte me’n recordo d’ell, el veig assegut a la butaca, dormint amb la boca oberta, als peus hi té una tassa de cafè amb llet, vaig al bany intentant no fer soroll i me’n vaig a dormir al llit una mica anguniosa per la vulnerabilitat que suposa tenir algú altre a casa, el conec però tampoc tant, m’agrada però no sé fins a on. 

Estirada al llit faig volar la idea de tenir-lo sovint per aquí, tocant-me els cabells i alimentant-me l’esperit, la idea m’agrada i somric una mica emocionada, però després començo a rumiar en tot allò que perdria, em quedaria amb la meitat de l’armari, amb la meitat del llit, amb la meitat del sofà, amb la meitat de la cuina, sempre m’han dit que només veig les meitats que falten, que un més un sumen i no resten, però no puc evitar veure-ho d’aquesta manera, potser és perquè mai he conegut cap parella que visqui en equilibri, que comparteixi exactament el llit de la mateixa manera, que comparteixi el bany en la mateixa mesura, que tinguin cura l’un de l’altre en igualtat de condicions, sempre n’hi ha un que predomina i l’altre que es deixa portar,  sovint aquest rol no es visible per la gent, però si els coneixes bé als dos es pot veure fàcilment, és cert que no tothom és igual, que hi ha caràcters expansius i aquesta expansió es posa de manifest en l’ordre, en la manera de cuinar, amb els amics, i que hi ha caràcters retroactius i minimalistes que no necessiten de res ni de ningú per viure que es valen d’ells mateixos i de qui tenen al costat per ser feliços o per no ser-ho. Però clar, no faré un qüestionari als pocs homes que se m’acosten preguntant-los-hi pel tipus de caràcter que tenen, per saber si són endreçats, si deixar la tapa del vàter oberta els resulta una incomoditat, si són nocturns o són diürns, no, està clar que no, perquè potser trobaria algú que aprovaria el test amb un excel·lent però amb el que quan ens miréssim no trobaríem res més que els nostres iris, algú amb qui el mínim contacte no em faria saltar els ploms, i sense veure un fons d’ulls que em prometi  viatges intergalàctics  i sense connexió elèctrica per moltes coincidències no hi ha parella que valgui, però la persona ideal, d’existir, trobar-la deu ser impossible, i per això tenim el dia a dia que fa que ens emmotllem  els uns als altres, que ens apliquem dosis de paciència per aguantar-nos, per mossegar-nos la llengua per no acabar discutint dia si dia també, per acabar trobant-nos tots els defectes que abans ja teníem però que no volíem veure’ns, és per tot això que no vull compartir el llit, ni l’armari, ni el balcó, és per això que no l’he anat a despertar i a dir-li que m’acompanyés al llit, perquè intueixo que amb una adéu fins una altra no en tindríem prou. 

Tanco els ulls, la matinada s’apropa i hauria d’intentar descansar, demà serà un dia de negatives.
* la imatge l’he tret d’aquí 
Advertisements

6 thoughts on “VINC ÉS SINGULAR IV

  1. Viure en singular no està gens malament si així es tria. Per viure en plural, potser sí que els contes de fades han fet una mica de mal i han generat unes expectatives inassolibles. Seguirem pendents de com evoluciona la cosa…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s