VINC ÉS SINGULAR II


Em desperto adolorida, m’estiro com una gata, intento alçar-me del sofà sense massa convenciment, truquen a la porta, és molt tard, massa, perquè ningú truqui, hi vaig ràpid pensant que deu ser una bretolada, però no, és ell i em diu que puja, no em veig capaç d’aguantar-los a tots una altra vegada o sigui que sense manies li pregunto si ve sol, sí em diu , del tot li pregunto, si dona obre’m que tinc fred, l’obro, puja, truca. Li obro la porta lentament, comprovant que realment és ell i que ve sol, sí que ho és, li obro la porta del tot, entra li dic, entra amb el cap cot, l’alè li put a alcohol i tabac, dormies em pregunta? Sí li dic, de fet no, li dic, em mira de reüll amb mig somriure, es treu l’abric i el llença de qualsevol manera damunt del sofà,  em treu els cabells de la cara, me l’agafa entre les dues mans i em pregunta si l’esperava, li responc que no, que de fet esperava no veure’l mai més, això sona a mentida i no s’ho creu, em deixa la cara, i seiem un davant de l’altre, jo en una cadira,  ell al sofà, abans he sigut un groller disculpa, davant la disculpa i sobretot pel seu to esclato a plorar, però que et passa em pregunta, res res, tensió i son acumulada, creus n’hi ha per tant?  Aquí veig dues opcions de resposta clara, com que generalment no rumio les respostes ni pràcticament res del que faig,  em sorprenc a mi mateixa decidint quina resposta li dono, i em torno a sorprendre a mi mateixa perquè no em coneixia aquesta capacitat estratègica, en qüestió de mil·lèsimes de segon he de decidir si li dono una resposta que l’esperoni o al contrari una que el faci fugir per la porta, sóc incapaç de decidir i escullo una resposta neutra i li dic que té raó que no n’hi ha per tant, i li pregunto què hi fa a casa meva a aquestes hores, em mira com dient-me a tu què et sembla, però he decidit ser neutra per tant li dic que a mi no em sembla res, perquè de la mateixa manera que em diu que vindrà i apareix amb cinc persones més, també pot haver vingut perquè tenia una urgència imminent i aquesta és la casa que li quedava més a prop, aprofito per preguntar-li si després de casa s’ho han passat bé i em diu que no té cap urgència més enllà de la de veure’m sense poder esperar a demà, aquí he perdut tota la neutralitat, tots els meus nervis s’han posat en guàrdia, l’adrenalina ha començat a fer efecte, els pèls de punta  i la sang corrent a gran velocitat per tot el cos, a sí? Li pregunto amb un cop de cap que pretén ser d’allò més insinuador, sense aconseguir-ho. M’explica que després de sortir de casa s’ho ha fet anar bé per desempallegar-se de tota la colla i passejar per rumiar i rumiar i arribar al convenciment que on tenia ganes de ser és aquí amb mi, les llàgrimes tornen a fluir, i ara perquè plores per què vull estar amb tu? Que no  és el què volies fa una estona? Sí, no, no ho sé, em veig repetint la cançoneta fins l’infinit, no sé què vull ni tampoc el què no vull, vine, em diu, i pica amb el palmell de la mà el coixí del sofà, vine a seure al meu costat, m’ho diu tombant el cap com un gos d’atura i  hi vaig obedient com un xai, em passa el braç per l’esquena i em prem el meu fent que els nostre cossos s’inclinin i el meu quedi recolzat sobre el seu, em passa les mans pels cabells, me’ls olora, no puc evitar pensar alleugerida que me’ls he rentat avui,  i em diu que m’explica un conte:

Imagina’t un cel blau cel,  imagina’t que una parella obre una porta i surt a passejar,  pugen caminant cap el  cel blau cel, es mengem el sucre filat que formen els núvols, volen al costat de les orenetes i els estornells  formant part dels seus estols i de les coreografies de vol, fan tombarelles, volen  junts i es separem, es saluden de lluny i un dels dos desapareix, l’altre el busca, el busca dalt del cel i no hi és, el busca per la terra i no el troba, navega pels mars i no el veu, crida, xiscla, canta perquè el senti però no obté resposta, trist dedueix que ha tornat a creuar la porta,  però no recorda on era, continua caminant, volant, navegant, cantant i ballant, i arriba un dia que ja no recorda la  seva cara i s’enfada amb si mateix i es mira al mirall intentant recordar com era i es pessiga les galtes i acluca els ulls, vol recordar-la no només com una idea, però cada vegada el record és més borrós, fins un dia que la idea que té de l’altra es fon i ignora perquè però li resulta més fàcil viure i aprèn a volar i a cantar d’altres maneres, però de tant en tant recorda que una vegada va volar millor i més amunt, però només és una sensació es diu a si mateix. Un dia coneix una petita cadernera, no sé que té que li resulta molt familiar, té ganes d’agafar-la entre les seves mans i de volar amb ella, li diu que l’anirà a veure i hi va amb tot l’estol, al sortir li ve al cap una cara  que ja no recordava  i uns records que ja no tenia,  topa amb  una porta que no trobava i decideix tornar  a trucar.

Ha callat, hagués jurat que la darrera frase no era el final, però ha fet una pausa massa llarga per considerar-la una pausa, per tant interpreto que el conte ha acabat,  diria que l’he trobat ensucrat i que no he acabat d’entendre tants ocells i núvols, però el cas és que crec que li hauria de dir que m’ha agradat molt, perquè el que sí que m’ha agradat és escoltar-lo i que ell me l’expliqués mentre  em pentinava els cabells amb els dits, aixeco el cap  per mirar-me’l, i veig que té els ulls  humits, em somriu, juraria que abans anava afaitat, i en canvi sembla que faci dies que no s’afaiti, li somric sense acabar d’entendre massa res, tanco els ulls.

Advertisements

4 thoughts on “VINC ÉS SINGULAR II

  1. en general detesto la lletra inclinadaal teu país, en canvi, fins i tot la cursiva és meravellosai en aquest capítol, en concret, trobe genial el que expliques inclinatfes-li cas a Pili*, sispli!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s