RESPIRAR PER LA FERIDA -SÍLVIA AMIGÓ

La Sílvia Amigó ofereix en aquest llibre, la definició de paraules a partir de la contraposició entre elles, però no les defineix com ho faria un diccionari o amb la pretensió de fer-ne una descripció objectiva, no, tot el contrari, les defineix des del sentiment i des de l’experiència, i aconsegueix des del primer paràgraf que ens en  fem protagonistes. Tampoc es tracta d’un simple recull de vocabulari descrit subjectivament, no, en absolut, l’autora fa de cada capítol un text delicat, en el que no li sobra res en el que no li manca res, en el amb poques paraules ho diu pràcticament tot. 

“L’escriptura de la ferida com a fórmula que la guareix de la fiblada del dolor que l’empenyia a caure precipitadament en un buit sense fi o bé a romandre ofegada per l’estretor del seu viure”

Els conceptes que contraposa són intimitat i clandestinitat, llum i claror, misteri i secret,  confidència i confessió, repetició i rutina, intuïció i instint, lleialtat i fidelitat, mentir i enganyar, raons i motius, pensar i opinar, tenir la certesa i donar per descomptat, llaços i nusos, llunyania i distància, respectar i tolerar, atzar i casualitat, somiar i imaginar, amb un fabulós epíleg de Francesc Parcerisas, que esdevé el llaç que embolica el llibre.

Diria que quan acabes de llegir-lo i jugant a les contraposicions de la Sílvia, enlloc de respirar, sospires.

Tastets (M’ha resultat difícil escollir perquè ho transcriuria tot):

“La clandestinitat s’omple de detalls. La intimitat és el Tot.”

“La repetició és l’entusiasme que ens empeny. La rutina és la inèrcia indolent.”

“L’instint no ens permetrà morir i la intuïció ens donarà la vida.”

“Diuen que només podem ser fidels a nosaltres mateixos. La lleialtat és un llaç que sempre devem a algú altre. Per això la fidelitat és individual i la lleialtat col·lectiva.”

“No hi ha engany en la natura, i en l’amor.”

“La raó vol quietud i silenci, els motius són cridaners, esvaloten l’aire, el contaminen amb les contradiccions que els uns damunt els altres es provoquen mútuament.”

“És així, doncs, que la por habita en el que dóna per descomptat i emigra d’aquell que conviu amb la certesa.”

“El nus lliga, el llaç embolica.”

“La llunyania és física i corporal; la distància, mental i espiritual.”

“Tolerem allò que no podem evitar. Respectem allò que decidim assumir.” “La tolerància és condescendència…El respecte mira de cara i mira a la cara.”

“Sense imaginar, però, deixaríem el somni penjat com un anhel incomplet, com un estel que es desprèn de la mà que el sosté i es fon cel enllà per caure a terra sense cap altra possibilitat de vol.”

Tot plegat un sospir, que es llegeix en un sospir i que quan arribes al final sospires perquè no té més pàgines, molt recomanable.


Enllaç al blog dels orfes del sr. boix 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s