SI UNEIXES TOTS ELS PUNTS – ESTEL SOLÉ I PAULA BONET



És un llibre bonic, d’una banda la poesia de l’Estel Solé i d’altra les il·lustracions de la Paula Bonet  es complementen i s’alimenten mútuament amb delicadesa i elegància.

El recull de poesia es divideix en tres parts, en la primera Hipotèrmia, els poemes versen sobre el fet de fer-se gran, el pas del temps, el desengany… en tots ells he trobat una atmosfera d’enyor de la infantesa i adolescència, un sentir-se més gran que l’edat biològica i l’expressió de les  ganes de ser-ho.

El desglaç és el títol de la segona part, que recull els poemes dedicats sobretot a la presa de consciència de l’edat adulta,  al topar contra el mur dur de la realitat, desenganys,  la construcció de relacions emocionals amb superació d’entrebancs, la cruesa de la pèrdua de la innocència…

La tercera part és el refugi, un seguit de precioses poesies dedicades als pares, als avis, a l’herència familiar, i l’arribar a la conclusió i acceptació que estem fets dels propis bagatges emocionals, genètics,  d’experiències viscudes…

De les il·lustracions, dir-vos que els fans de la Paula Bonet les gaudireu i molt, ha sabut representar la força dels poemes que combinada amb la personalitat del seu estil en fan un llibre rodó.

D’altra banda constatar que l’Estel Solé és molt jove, vull dir que li queda tot un univers d’emocions i sensacions per viure que espero que continuï plasmant poèticament.


Les ósses polars

Les ósses polars 

no posen la mà al foc
mentre bull l’arròs.
No taquen els currículums
amb la perfecta circumferència
d’una tassa de cafè,
no es claven agulles als turmells,
no es tinten les pestanyes,
ni es mullen amb vinagre les ferides
ni es llencen de cap 
en piscines sense aigua.


Les ósses polars 
no es renten la cara amb lleixiu
ni la llengua amb sabó.
No escupen contra el vent
perquè la bava els esquitxi la cara,
ni duen pedres a les sabates
ni caminen de genolls
assumint la penitència.


Les ósses polars
no ho dinamiten tot 
perquè no saben ser felices,
no busquen l’error
ni les complau el desastre.
No van al psicoanalista,
no es vesteixen com putes,
ni s’insinuen davant un mascle
per reafirmar-se.
No fingeixen ni es flagel·len,
ni es mengen els remordiments
amb patates.
Hivernen tranquil·les,
tenen cura dels cadells
i no surten del refugi 
fins que arriba el bon temps.


Ni jo sé sobreviure a la hipotèrmia

ni elles saben res del sentiment de culpa.




Enllaç a la seva web on hi ha 4 poemes més
Enllaç al seu blog on encara hi ha més poesia
Enllaç a la web de la Paula Bonet




Gràcies Èric, encara amb la sensació d’haver-te’l pres de les mans.
Advertisements

One thought on “SI UNEIXES TOTS ELS PUNTS – ESTEL SOLÉ I PAULA BONET

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s