PNEUMÀTICS

          

Yard, 1961. Allan Kaprow


–  Segui  aquí, si us plau.
   Gràcies
   Li faig el pressupost de seguida, li apunto en aquesta tarja.
   Gràcies.
   El preu, és aquest que amb el descompte queda per aquesta xifra.
   D’acord, gràcies.
   Però dona, perquè plora?
   Res, res, no pateixi.
   Si és pel preu em sap greu no li puc fer cap més descompte.
   No, ho sento no és pel preu, al contrari m’ha sorprès el descompte, això és tot.
  Dona, tampoc es pensi ara que és un descompte especial per vostè, és el descompte          que fem a tots els clients.
 Ho sé, ho sé, no em faci cas.
 Doncs animis dona, que segur que no n’hi ha per tant.
 No em creurà, però ploro d’amabilitat.
 D’amabilitat?
 M’emociona quan algú és amable, i em tracta bé.
 Però tampoc es pensi que la tracto millor que a la resta, no voldria malentesos.
 Ho sé, no pateixi, vostè és amable i prou, la que s’emociona sóc jo, i no perquè la vida hagi  sigut especialment dura ni antipàtica amb mi, però miri no puc evitar emocionar-me quan em sento ben tractada. De jove aconseguia controlar les llàgrimes, ara tinc incontinència emocional, a la mínima alteració del meu estat habitual, ploro, les alteracions poden venir per totes bandes, de veure escenes pel carrer, de trucades, de missatges… puc plorar per ràbia, tristesa, indignació, de pena, de por, de tendresa, per amor, per desamor, d’alegria i per amabilitat.
 Em deixa parat.
 Però em sap greu perquè sóc conscient de la incomoditat que genero, els qui em coneixen més ja ho saben i m’ignoren o m’abracen, depenent del grau de confiança i del caràcter que tinguin, i jo ves, em deixo portar, si m’abracen m’hi poso bé, si em fan un copet a l’esquena els hi agraeixo amb un cop de cap, si m’agafen les mans els faig el millor dels meus somriures…ai, ara no sé perquè li explico tantes coses. M’haurà de disculpar, avui a la meva diagnosticada incontinència llagrimal s’hi suma la verbal, que només surt en moments de nervis o incomoditat.
 No pateixi per mi. Que prefereix que faci, li dono la mà? L’abraço? El copet a l’esquena?
 Ui, això no li podria dir pas jo, això surt de dintre, d’aquí al mig, però no s’ha de sentir obligat a res.

L’home s’alça de la seva cadira, fa la volta  a la taula, dóna la mà a la dona, li demana que s’aixequi, i li planta  un petó als llavis.
 Caram.
 Sí bé, ja està, no voldria malentesos.
 No, no hi ara. Així doncs, li portaré el cotxe la setmana vinent per canviar els pneumàtics.
 Perfecte.
Anuncis

12 thoughts on “PNEUMÀTICS

  1. Quina sensibilitat tan extrema, aquesta dona! I l'altre, que no vol malentesos, però no s'està de plantar-li un petó als morros…Molt divertit!

  2. Genial, m'ha encantat! Però perquè si, eh?, no vull malentesos, jo, tampoc. M'ha recordat dues coses: la sinceritat i correcció en el tractament entre personatges del gran Pere Calderts, i que he d'anar a passar la ITV del cotxe.

  3. Moltes gràcies Profà, i ves a passar-la ràpidament, no hi ha res més trist que una multa per no haver passat la ITV! amb aquella sensació de no haver fet absolutament res per mereixer-la!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s