LA VEÏNA

(collage de MJT)
Sé que he d’escriure alguna cosa, ho sé perquè ja m’ho has dit i punt, per tant no cal que m’ho vagis repetint, ja costa prou com perquè a més a més hagi d’anar escoltant la teva cançoneta, au calla que sinó no puc escriure. Necessito tranquil·litat, jo no et faig fora, només es demano que no parlis, i no et moguis, ni masteguis xiclet fent soroll, així, com si dormissis, doncs dorm, si tens son dorm, ah que no tens son, això de fet ja m’ho havia semblat, doncs llegeix, ai no que no t’agrada gaire, potser si ho fessis et seria més fàcil escriure, perquè total tampoc cal explicar massa cosa, només posar-la en antecedents i prou, al cap i a la fi tu ets sa mare i ets tu qui hauria de fer l’escrit, sí ja saps que no em costa res fer-te aquests favors i que pots venir sempre que vulguis però la confiança comença a fer fàstic, has vist quina hora és? Sí, ja ho sé que als matins dormo fins tard, però això bé ho devies saber a primera hora de la tarda, o al vespre o just després de sopar o abans d’anar a dormir, però ara? Ara no sé ni com s’agafa el bolígraf, no sé coordinar dues paraules seguides, no sé per on començar. Ah, sí si m’ho vols dictar, fes-ho, però llavors perquè vens a despertar-me perquè et faci la nota jo? Perquè tinc una lletra més bonica? Bajanades, au dicta:
“Benvolguda senyoreta, la nena ahir va caure i es va fer mal a la cama o sigui que avui no podrà fer gimnàstica” en què quedem  gimnàstica o educació física? I vols dir que ara es fan dir senyoretes? Vaja jo fa anys que no vaig a l’escola, però juraria que ara són mestres, tornem a començar, paper nou,
“Benvolguda mestra, la meva filla ahir va caure i es va fer mal a la cama per tant seria convenient que avui no fes educació física”, millor?  Que afegeixi que avui anirà al metge? D’acord.
“Benvolguda mestra, la meva filla ahir va caure i es va fer mal a la cama, aquesta mateixa tarda la portarem al metge però mentrestant seria convenient que no fes educació física” A que el l’educació física no és una mestra sinó un mestre? Que no és la cama, que és el peu?
“Benvolgut mestre, són les quatre de la matinada, la  veïna de la porta del costat, que m’agrada fins al punt de fer-li els favors que faci falta, m’acaba de despertar per demanar-me que li redacti una nota comunicant-li que la seva filla avui ha caigut i s’ha fet mal al peu o a la cama, ara ja no ho recordo perquè ja portem escrites quatre notes diferents, i que per tant demà o sigui avui d’aquí unes hores no podrà fer educació física. Tot  plegat podria semblar una estratègia per entrar a casa meva a altes hores de la matinada i com aquell qui no vol la cosa acabar plegats escalfant el llit, però no s’ho pensi, sóc tant babau que el més provable és que de mi només vulgui que li escrigui les notes  per l’escola, la resta tot allò de buscar excuses per estar a prop meu i escalfar el llit ho deixa pels seus amics que no saben fer notes”
Què vol dir aquesta cara, no t’agrada la nota? O és que no l’entens? Però dona tampoc n’hi ha per tant, no cal que ploris, que què dius que la nena no ha caigut? 
Anuncis

8 thoughts on “LA VEÏNA

  1. Original "a tope"!!… La situació, si la mirem com si fos real, és ben estranya, eh? hahaha anar a fer una nota d'aquest tipus a cal veí a "les tantes"… Molt bo!! ;-))))

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s