ELLA

(*)
Ja fa dies que tenim problemes, som com  un matrimoni de conveniència, cada una sap el què esperem de l’altra, jo que em respongui, si pot ser dues vegades al dia millor i el cap de setmana un no parar fins que quedi buida, i ella en canvi el què vol és que l’ompli, amb cura, que la perfumi i  la deixi ballar una estona,  que de tant en tant li faci una bona neteja i sobretot que toqui els seus botonets amb delicadesa, sinó comença a queixar-se.

Tot i que  generalment ens entenem bé, de tant en tant acumulem tensions, sobretot ella, i comença a expressar ressentiments, en forma de sorolls d’allò més estranys, s’empassa coses que no diu i després evidentment tot peta.

Llavors és quan entra ell, el que fa de nosaltres un triangle, el que se suposa que ve per millorar les coses, però que quasi sempre m’acaba renyant pel meu comportament, i després es dedica a ella, la mima, la desmunta fins que troba, si pot, allò que l’angoixa i l’impedeix tirar endavant. Sovint són tonteries, com les que explicava en d’altres ocasions, però a vegades  els problemes són més grans, dels que corrouen els eixos que l’aguanten, de les que fan saltar els coixinets que li fan les voltes més plàcides.

Dilluns vàrem haver de fer, una altra vegada, un triangle, va venir amb el cap una mica baix perquè feia poc que ja ens havia visitat i se suposava que havia arreglat els nostres problemes per una bona temporada, però no, ella és tossuda i a vegades intenta amagar-nos la veritat, li va dedicar molta estona, li va desenllaçar algun nus que la darrera vegada no havia vist, li va parlar a cau d’orella perquè li expliqués que passava, jo els vaig deixar sols, no volia condicionar-los ni molestar-los.

Al cap d’una bona estona va venir a buscar-me, vam acordar, de fet ell va dir i jo vaig assentir abnegada com sóc, que li donaríem un marge de temps d’una setmana per expulsar allò que li provocava els mals de cap,  els sorolls que li venien de les entranyes, una setmana, només una setmana, si durant aquesta setmana la cosa no millora vaig preguntar atemorida, i em feu una mirada buida d’esperança, caldrà preparar-nos pel pitjor, haurem de prendre una decisió definitiva.

Vaig acompanyar-lo fins l’ascensor, i després vaig tornar amb ella, li vaig tancar la porta amb cura i li vaig demanar que reaccionés, que no es rendís que encara era jove i li quedava molta feina per fer, que a casa som molts i la necessitem al 100% cada dia de les nostres vides.


* imatge de la pel·lícula “La teva vida en 65′ ” dirigida per Maria Ripoll amb guió d’Albert Espinosa.
Advertisements

2 thoughts on “ELLA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s