AMOUR


Ahir parlava amb una dona, que m’estimo molt,  sobre la pel·lícula Amor, del Haneke, les dues la vam trobar molt trista, molt bona però molt trista. Ella, d’una generació anterior a la meva, em deia que l’Anne, la protagonista havia sigut molt egoista al demanar al seu marit que no la portés  mai a una residència o a un hospital, i  fins i tot quan li exigia que no tornés a posar la música que ella tocava, jo li vaig respondre que no em semblava egoisme sinó una demanda natural, el què em semblava un acte de generositat extrema era que realment ell no li acabés portant o buscant més ajuda quan el seu estat s’agreuja.

Les dues vam coincidir que a la realitat seria molt difícil que es produís una situació com aquesta (deixant de banda el desenllaç), el fet que un home es pogués fer càrrec de la seva dona fins al final sense pràcticament ajuda.

La conclusió a què vàrem arribar les dues era que potser una de les pretensions del Haneke podria haver sigut la de fer el negatiu del final de la vida de moltes parelles, m’explico, a la pel·lícula, l’home, en George un home gran que es mou amb serioses dificultats, es fa càrrec de manera incondicional de la seva dona, situació que se’ns fa difícil de trobar a la nostra realitat, en canvi quantes dones que viuen al límit de les seves forces es fan càrrec dels seus marits que ja no es poden valdre per ells mateixos? Moltes, moltíssimes que pateixen en silenci, queixant-se poc o gens, que es mouen a poc a poc, amb paciència o sense, amb l’obligació i la resistència amb les que foren educades. Crec que les dones d’ara ja no ho faríem, no entenem l’obligació de la mateixa manera ni tenim la resistència de les dones d’abans.

El paper de la filla, tant fred, tant distant…és un personatge que no encaixa amb els seus pares, poques filles serien capaces de tenir tant poca empatia amb el pare ni la necessitat de ser vora la mare al final dels seus dies, observant i criticant en la distància, però sense connexió emocional. És possible que també sigui el negatiu del què faria un fill que visqués lluny?

Segurament si a la conversa hi hagués hagut un home ens hagués contrastat la opinió i és possible que ens hagués convençut una miqueta de la parcialitat del nostre punt de vista, però no hi havia cap home. De la mateixa manera que penso que les dones de mitjana edat d’ara quan siguem grans no serem capaces de fer el què fan moltes dones grans d’ara, també crec que hi ha homes que farien el què fa el George, cada casa és un món, cada persona un univers, cada temps diferent.

En qualsevol cas, la pel·lícula és boníssima, el pis on transcorre tota és preciós amb els senyals del pas del temps, no se n’estalvia cap, el vestuari és encertadíssim, la delicadesa de la roba d’ella, tot ben posat, les jaquetetes amb els seu botons de mareperla (nàcar), el jersei de llana d’ell, vell, sempre el mateix, les sabates, la taula on mengen, les engrunes, la sala del piano… L’Emmanuelle Riva ho fa fantàsticament bé, i el Jean Louis Trintignan no cal ni dir-ho, te’ls creus, saps que pateixen i sobretot s’estimen, encara que sigui en la decadència.


Anuncis

7 thoughts on “AMOUR

  1. Sóc un home, mal m'està el dir-ho. sóc set anys més jove (?) que l'actor Trintignant. La meva parella (una dona) és nou anys més jove que jo. Ja ens hem situat.Aquest divendres vam veure pel DVD aquesta pel·licula. Ens feia por la seva fama de trista i depressiva però com que ja estavem força tristos i deprimits vam pensar que no venia d'una mica.No vam trobar que fos trista. És com la vida.Estic d'acord amb vosaltres que és molt fàcil imaginar(conèixer amb noms i cognoms) dones que assumeixen el rol de Trintignan i difícil de creure que hi hagi gaire homes. Algún si, però costa de trobar, tot i que els rols van canviant però mooolt lentament.Sobre l'egoïsme o no del personatge de Riva penso que el que compta és que cadascú accepti el paper que vol jugar. Ella no vol i ell ho accepta i no aparenta ser-hi en desacord. Si és així res a dir. "Cadaqual és cadascú" que deien a casa.Em sembla que de filles com aquella n'hi ha un munt. I fills més, està clar, amb l'avantatge per a ells(nosaltres) que ni tindran la mala consciència que tindran elles. A les dones "els correspon".Sobre el desenllaç del film trobo que és confús i mal explicat. No és, però gaire rellevant per entomar el gruix de la història.Espero haver-vos ajudat a saber que hi diu "un home".

  2. Hola Lluís-Emili!!! i molt benvingut!!! i sobretot pel teu comentari, em sembla molt ponderat, i coincideixo amb tu que el final no és rellevant, crec que és el de menys.Et recordo perfectament a tu i a la teva dona ensenyant-me alhora els clauers del semàfor!! i et puc garantir que sembla que et portis molts més anys amb el Trintignan.El Dani de tant en tant també passeja per aquí!!

  3. Ja no em passa: ja l'he vist.Des de la perspectiva de gènere, no es pot afegir molt a la vostra conversa: no és freqüent (ni gens ni miqueta), es va avançant una mica en el camí de la igualtat (molt a poc a poc), les/els filles/fills mediterranis sóm una mica més afectuosos…Quant al procés que viu la protagonista, com a cuidador d'avis (vaig traballar d'això un parell d'anys) puc afegir que la situació de la pel·li, àdhuc tractant quasi tots els temes possibles de la vellesa-malaltia-deteriore, no és de les més greus: pot ser pitjor, molt pitjor. Al meu parer, m'ha semblat genial el tractament (no escatima detalls del procés com la pèrdua de la dignitat, la necessitat d'escopir l'aigua a voltes, quant costa parlar quasi sempre…) i valent el final (que per descomptat jo no estaria disposat a assumir de cap de les maneres, això ho dic avuí!). És prou dura, però ajuda a començar a parlar abans d'haver d'assumir el nostre propi paper des de qualsevol dels rols de la pel·lícula: com a malalt, com a parella, com a cuidador/a, com a veí…Gràcies, Anna, per la recomanació (aquest bombonet era sense sucre, per cert!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s