ELS PAPERS PÒSTUMS DEL CLUB PICKWICK

Feia temps que tenia ganes de llegir-lo i sobretot després de la flamant edició de Acontraventi la traducció de Miquel Casacuberta, però sincerament els clàssics em pesen, no els hi trobo mai el moment, sempre se n’interposen d’altres … una llàstima, per això quan vaig veure que a Llibres per llegir en feien una lectura col·lectiva i virtual no m’ho vaig pensar gaire, vaig anar directe  a la llibreria i el vaig demanar, “en tenim un” em van dir i em van posar  a les mans 1200 pàgines de Dickens, els ulls em van sortir del seu lloc, però la determinació va poder davant del volum i el pes.

La lectura proposada era de 3 capítols dos cops per setmana, de manera que cada setmana llegies 6 capítols que venien a ser 120 pàgines i 20 sessions en total, d’aquestes, 19 eren virtuals amb una excel·lent introducció de la Maria Nunes, catedràtica de llengua i literatura catalana i uns comentaris també a l’alçada d’alguns dels lectors col·lectius, podeu seguir tota la lectura a aquest enllaç i us ho recomano molt.

De Dickens coneixia l’Oliver Twist, el senyor Scrooge i el David Cooperfield, per tant “Els papers pòstums del Club Pickwick” em va sorprendre de seguida, “hi ha molts Dickens en Dickens” ha repetit diverses vegades la Maria Nunes i això es posa en evidència de seguida, les 1200 pàgines tenen de tot:  drama, ironia, crítica social, sarcasme, humor, crònica rosa, fantasmes, espavilats, busca bregues …però sobretot molt sentit de l’humor.

Dickens, que comença a escriure “Els papers…” de molt jove aprofita el seu bagatge vital per omplir diferents capítols i així podem llegir  capítols memorables que deriven directament de la seva experiència professional com el d’unes eleccions en una petita ciutat, la competència entre dos mitjans de comunicació, les complicacions d’una demanda judicial amb detallada descripció d’advocats malèvols, passants, procuradors,  agents judicials, jutges o per experiències que va patir de nen com  la vida a una presó per impagament, on el seu pare hi va haver de passar una bona època. 

Dins del llibre a més hi ha 9 relats que no tenen res a veure amb la trama general i que tots ells són diferents en temàtica i estil que permeten valorar encara més aquesta pluralitat de Dickens en Dickens.

Diuen  que es considera la primera novel·la moderna, i en concret que ho és a partir del capítol 10  quan  entra en joc el criat del sr. Pickwick, en Sam Weller, personatge del que t’enamores des de la primera vegada que s’esmenta, a diferència del Sr. Pickwick el sentiment pel qual va creixent conforme vas llegint, per acabar tenint-li  un gran respecte i admiració. Ambdós es complementen a la perfecció i s’ajuden a créixer, convertint-se en una altra de les parelles inseparables de la literatura universal.

La darrera sessió va ser presencial, amb la participació de la Maria Nunes que va arrodonir tota l’explicació que ens havia anat avançant a cada sessió, el traductor Miquel Casacuberta que ens va explicar el curiós i oportú procés de traducció de l’obra,  en Quim Torra l’editor que va tenir l’encert de publicar-la Acontravent ens explicà el perquè de la publicació i l’Esther F. Matalí l’ànima de Llibres per llegir que va fer de mestra de cerimònies. A més a més ens va permetre conèixer personalment a la comunitat lectora que fins aquells moment havíem interactuat a través de Llibres per llegir i sobretot del twitter.

Com a conclusió, llegiu, si no ho heu fet ja, aquest llibre, no us decebrà, el sentit de l’humor i l’art de Dickens i  l’excel·lent traducció de Miquel Casacuberta fan que la lectura sigui una autèntica delícia.

Ah, i si voleu fer una lectura col·lectiva i virtual a cals Llibres per llegir us tractaran la mar de bé. 
Advertisements

3 thoughts on “ELS PAPERS PÒSTUMS DEL CLUB PICKWICK

  1. Ooooooooooh!!! Dickens, Dickens… el meu Dickens!! :-))He de reconèixer que jo el vaig llegir en castellà (i això que procuro llegir tot el que puc en català) per exemple, Oliver Twist, Temps Difícils, El Casalot, Tots els contes de Nadal i Història de dues ciutats els he llegit en català, però noia… aquest em va arribar en castellà i la meva economia no em permet la menor despesa fora de previsió… així que el vaig llegir en castellà.Què gran és Dickens… i, cert, quants Dickens hi ha dins de Dickens… és que el tio tenia 22 o 24 anys quan va escriure el Pickwick, eh?… Tela marinera… Bo, boníssim!!Per si et fa gràcia, et deixo la meva ressenya :-))

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s