TOCATS PEL FOC -MANUEL DE PEDROLO

Dilluns passat passejava per la biblioteca, m’agrada passejar-hi i fer la tafanera entre les novetats i  marejar-me mirant de costat els títols i els autors dels prestatges, sense buscar res concret, esperant una connexió entre la meva memòria i la visualització d’un títol o  d’un autor, i com sempre la connexió es va produir, dies enrere un amic em va esmentar “Tocats pel foc” de Manuel de Pedrolo, feia molt temps que no llegia a Pedrolo i en concret aquest no l’havia llegit mai.  Vaig extreure el llibre amb cura, segona edició de 1979 de la col·lecció El Cangur d’Edicions 62, amb el paper esgrogueït, sobretot a les vores i amb olor de pols vella.

La novel·la està escrita l’any 1956, transcorre íntegrament dins d’una barraca de les que envoltaven Barcelona, on la misèria, l’afany de superació, la lluita, la resignació, l’atracció, els silencis, les mirades,  la confiança,  són els ingredients d’aquest  llibre curt que es llegeix ràpid. Colpidor, molt ideològic, de poques paraules i de gestos bruscs,  amb frases punyents que et martellegen la consciència i et remouen alguna cosa més. Un petit tractat sobre la propietat i la possessió, sobre la llibertat i la dignitat.

“L’home que té, és també l’home que té por de perdre. De perdre allò que posseeix, és clar. Això provoca una actitud de recel, de desconfiança envers els altres homes…Ben aviat acaba per identificar-se amb allò que té i no amb allò que és.”

“Tot allò que els concedeixo, és encara alguna cosa que em concedeixo. Si els faig confiança, és perquè en tinc en mi mateix i vull que me’n tinguin; si els estimo, és perquè sóc digne d’amor i vull que m’estimin. En canvi, si desconfio d’ells, és perquè la meva confiança en mi mateix és poc ferma i no goso demanar-los que confiïn en mi; si no els estimo, és perquè sóc incapaç d’estimar-me i, per tant, de demanar el seu amor…si els nego allò que tenen dret, és perquè reconec el seu dret a negar-me allò a què jo tinc dret…”

Molt recomanable.
Advertisements

9 thoughts on “TOCATS PEL FOC -MANUEL DE PEDROLO

  1. Dilluns passat passejava per la biblioteca, m’agrada passejar-hi i fer la tafanera entre les novetats i marejar-me mirant de costat els títols i els autors dels prestatges, sense buscar res concret, esperant una connexió entre la meva memòria i la visualització d’un títol o d’un autor, i com sempre la connexió es va produir, dies enrere un amic em va esmentar …, feia molt temps que no llegia a … i en concret aquest no l’havia llegit mai. Vaig extreure el llibre amb cura, …, amb el paper esgrogueït, sobretot a les vores i amb olor de pols vella…Jo, al teu lloc, signaria aquest paragraf amb lletres d'or…Miel-sobre-hojuelas

  2. jo l'he llegit molt poc, a part del mecanoscrit que hem va impactar molt, en vaig llegir un parell més però de molt jove… recuperaré les lectures perdudes, vist que a la biblio en tenen forces!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s