VINC ÉS SINGULAR I


Si algú et diu vinc, l’esperés sol, perquè sinó hauria dit venim o vindrem, per tant quasi caic de cul a terra quan obro la porta i veig a sis persones. Sóc una dona moderna, jo, de les que no tinc mai res a la nevera, de les que menja quatre sobres del dia de la setmana que cuina. Vinc, és singular i per tant no cal anar al súper a comprar, n’hi ha prou anant a la botiga de sota i comprar dues coses, això i qualsevol paquet perdut en el desert del meu armari. Jo no sóc com la meva germana, mare de família nombrosa que quasi sempre té la nevera i els armaris a petar, dic quasi sempre perquè a vegades també punxa i em reconeix que no té menjar ni ganes de fer-ne, llavors faig de germana i tieta enrotllada i els vaig a comprar pizzes per tots. Però vinc és singular, amb tots els ets i els uts, per tant no són sis més servidora set, no n’hi ha prou amb el què jo tinc per alimentar a tota la tropa i estem a finals de mes i no tinc fons suficients per trucar a la pizzeria i el súper de sota, on m’apunten els coses fins que cobro, està tancat. 

Entren tots a casa, un darrere l’altre, una darrere l’altra, tres parelles i jo com sempre desaparellada , vinc és singular, oi? No ho dic en veu alta, fito al meu amic i aixeco les espatlles per intentar fer-li entendre que el missatge no m’havia arribat clar, no m’entén, em somriu però continua parlant alegrement amb la resta del grup. Li faig un senyal explícit indicant que m’acompanyi a la cuina, ara l’entén, a la cuina m’abraça i em fa un petó. Li retrec que no em digués que vindria amb tanta gent, de fet només m’havia dit vinc, torna a aixecar les espatlles com dient sóc així jo. I ara què fem, no tinc res, una ampolla de vi, doncs treu-la, i quatre coses, doncs treu-les, ja però i després? Després ja veurem. M’ajuda a treure el poc que tinc i el vi, només tinc quatre copes per tant hem de compartir, aquí estic de sort, com que no tinc amb qui compartir, la meva ració de vi és més generosa que la de la resta. S’acaba el vi, el menjar i la conversa, s’aixequen d’una revolada tal i com han arribat, dotze petons i una abraçada, fins un altre dia em diuen, sí i tant i tant. 

Sec al sofà, analitzo fins a quin punt esperava que vingués sol, no trobo el punt i m’adormo analitzant i pensant que l’endemà  hauré d’anar a alguna botiga a comprar, en singular, per mi.


(la imatge l’he trobat aquí)
Anuncis

10 thoughts on “VINC ÉS SINGULAR I

  1. M'he posat nerviosa jo i tot! I també m'has fet riure molt. Jo també sóc així, no m'agraden les visites imprevistes i la nevera sempre la tinc buida. Vinc és singular, però potser s'ha deixat la cua "acompanyat".

  2. Per a fotos d'aquestes, només has de demanar-me-les, Anna, per a què hi sóm els amics? Amb mig llimó verdet inclós, dona!En quant al text, m'encanta el sofà i el demà ja veurem…

  3. Noieta, no tinc facebook ni tinc temps de passejar-me per internet com aquell qui mira els aparadors de les botigues buscant alguna cosa que no sap què és. Però he anat a parar al teu bloc i m'agrada. M'hi sento propera. M'ha agradat la pluja, el punt i el vinc. Per la resta, buscaré el ratet per entretenir-m'hi. M'agraden les coses fetes perquè sí, i el teu blog em dóna aquesta sensació.GràciesMireia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s